Pli, plej
A fi d'expressar graus de comparació hom utilitza pli i plej, que normalment complementen adjectius o adverbis, però també altres paraules.
Pli
Pli indica que la qualitat, manera, acció, cosa etc, supera una altra cosa, amb la qual és comparada. Per tal d'indicar amb quina cosa és comparada, hom fa servir la partícula ol:
-
La papero estas tre blanka, sed la neĝo estas pli blanka. - El paper és molt blanc, però la neu és més blanca.
La blancor de la neu supera la blancor del paper.
-
Mi havas pli freŝan panon, ol vi. - Tinc un pa més fresc que tu.
La frescor del meu pa supera la frescor del teu.
-
Nu, iru pli rapide! - Au doncs, afanya't!
Que la teva rapidesa superi la rapidesa actual.
-
Du homoj povas pli multe fari ol unu. - Dues persones poden fer més que una.
La quantitat que poden fer dues persones supera la quantitat que pot fer una persona.
-
Mia frato diris al Stefano, ke li amas lin pli, ol sin mem. - El meu germà va dir a Stefano que l'estima més a ell que a si mateix.
El germà estima a Stefano i a si mateix, però la seva estima per a Stefano supera l'estima per a ell mateix.
-
Mieno lia montris pli suferon, sed ne koleron. - La seva expressió facial mostrava més sofriment, però no enuig.
L'expressió facial mostrava diverses coses, però en un grau superior mostrava sofriment.
- Ĝi eĉ unu minuton pli ne povus elteni. Pli = pli longe. - Això no pot aguantar ni tan sols un minut més.
- Restas ĉirkaŭ dek personoj, ne pli. Pli = pli multaj. - Romanen unes deu persones, no més.
No confongueu pli amb la partícula plu, que indica que l'acció o l'estat no cessa, sinó que dura. Plu és una partícula temporal: Tenu ankaŭ plu ĝin en sekreto. (Mantingue-ho també en secret.) = Ne ĉesu teni ĝin en sekreto. Daŭrigu teni ĝin en sekreto. Ni ne ĉesis labori, sed plu faris niajn taskojn. (No vam cessar de treballar, sinó que vam continuar fent la feina.) Mi plu amos vin ĝis la morto. (Et continuaré estimant fins a la mort.)
Pli pot indicar temps només si hi ha una altra paraula de temps o és sobreentesa.
- Li rakontis plu. = Li daŭrigis sian rakontadon. - Va narrar més. = Va continuar la seva narració.
- Li rakontis pli. = Li rakontis pli multe da aferoj. - Va narrar més. = Va narrar més coses.
- Li ne vivos plu. = Li ne vivos pli longe. - Ell no viurà més. = Ell no viurà més temps.
-
Mi pensas, ke ĝi estos konstruata pli [longe] ol tri jarojn. - Crec que serà construïda durant més de tres anys.
Aquí no es pot fer servir la paraula plu, perquè segueix una expressió amb ol que exigeix pli o bé una paraula similar.
Plej
Plej indica que la qualitat, la manera, l'acció, etc. que hom descriu, supera totes les altres amb les quals hom compara. Poden ser totes les altres que existeixen o totes dins d'un context:
-
Aŭgusto estas mia plej amata filo. - Aŭgusto és el fill que més estimo.
No hi ha altre fill que jo estimi més.
-
Ŝi prenis la plej belan arĝentan vazon, kiu estis en la loĝejo. - Ella va agafar el vas d'argent més bonic que hi havia a l'allotjament.
No hi havia cap vas més bonic.
- Li estas tre ekkolerema kaj ekscitiĝas ofte ĉe la plej malgranda bagatelo. - (ell) S'emprenya molt ràpid i es posa sovint nerviós per qualsevol cosa.
- Li ekaŭdis bruan tonon, kiu povis ektimigi la koron eĉ de plej kuraĝa viro. - Va sentir un to sorollós que fins i tot podia espantar l'home més coratjós.
- Plej multe li amas, ke oni lin bone akceptu, ke la regalado estu bona. = Li plej amas, ke... - El que més li agrada és que l'acceptin be, que l'obsequi sigui bo.
Per tal d'indicar el grup dins del qual actua l'expressió amb plej hom normalment fa servir la preposició el: Ŝi estas la plej saĝa el ĉiuj, kiujn mi konas. (Ella és la persona més sàvia de totes les que conec.) Hom també pot indicar l'àmbit on és vàlida l'expressió amb plej mitjançant en, sur, inter o una altra preposicó de lloc: Ĝi estas la plej alta montaro en Azio. (És el grup de muntanyes més alt d'Àsia.)
Quan es comparen precisament dues coses, desapareix la diferència entre la pli i la plej. Si una cosa és més gran que l'altra, aleshores automàticament és la més gran de totes:
- Ĝi estas la pli bona el la du. = Ĝi estas la plej bona el la du. - És el millor de tots dos.
Si hom diu la pli, normalment hi poden haver només dues coses comparades, i no cal afegir "el la du".
- Ŝi estas la pli aĝa. = Ŝi estas la plej aĝa el la du. - Ella té més edat. = Ella té més edat d'entre les dues persones.
Però en algun tipus de context no és necessari que hi hagi només dos elements a comparar: Ĉu tiu estas unu el viaj malpli aĝaj fratinoj? Ne, ŝi estas la pli aĝa. (¿Aquesta és una de les teves germanes de menys edat? No, ella és de més edat.)
Fins i tot molts creuen que s'ha de fer servir l'expressió la pli quan es comparen dues coses, i que la plej en aquest cas és incorrecte. En qualsevol cas és més elegant dir la pli.
Malpli, malplej
Per a la comparació també es poden fer servir les formes malpli i malplej:
- Via pano estas malpli freŝa, ol mia. ≈ ...pli malfreŝa... - El teu pa és menys fresc que el meu. ≈ ...més vell
- La amaso kuris malpli rapide ol la veturilo, kiu ruliĝis tre rapide. ≈ ...pli malrapide... - La multitud corria menys ràpid que el vehicle, que anava molt ràpid. ≈ ...més lent
- Ĝuste tie troviĝas unu loko, kiu, estante malplej facile komprenebla, malplej bone aperis en la traduko. ≈ ...plej malfacile... ...plej malbone... - Precisament allà s'hi troba un lloc que, essent menys fàcil d'entendre, pitjor apareixia en la traducció. ≈ ...més difícil ...menys bé
- Tiu estas la malplej taŭga el ĉiuj. ≈ ...plej maltaŭga... - Aquest és el menys adequat de tots. ≈ ...més inadequat
- Li estas la malpli aĝa frato (el la du fratoj). ≈ ...la pli juna... - Ell és el germà de menys edat (de tots dos). ≈ ...el més jove
En ocasions es pot moure el prefix MAL- a conveniència en aquestes frases però sovint hi ha una diferència de matís. La diferència pot arribar a ser molt gran: Li estas malpli bela ol vi.Li estas pli malbela ol vi.La primera variant és un compliment. La segona és un insult.
Kiel eble plej
L'expressió kiel eble plej indica la voluntat de maximitzar alguna cosa. Indica que hom ha d'usar totes les possibilitats a fi d'atènyer el màxim grau.
-
La vortaro devis havi amplekson kiel eble plej malgrandan. - El diccionari havia de tenir la mínima grandària possible.
Com més petit, millor.
-
Diru kiel eble plej rapide, per kio mi povas esti utila al vi! - Digues de la manera més ràpida possible amb què et puc ser útil!
Fes servir la teva màxima rapidesa.
Una altra variant popular és plejeble: Faru tion plejeble rapide!
No confongueu kiel eble plej amb kiom eble (plej/pli), que té un matís limitat. Mentre kiel eble plej instiga a la maximització, kiom eble (pli/plej) indica que hi ha límits a les possibilitats:
-
Estas dezirinde ke ĉiuj uzu la novajn vortojn kiom eble egale. - És desitjable que tothom usi les noves paraules de la manera més equitativa possible.
Usar les noves paraules de manera completament equitativa no és possible.
- Mi kiom eble evitas tiun vorton. = Mi vere provas eviti tiun vorton, sed povas esti, ke tio ne ĉiam eblas. - Evito aquesta paraula tant com puc. = Realment intento evitar aquesta paraula, però pot ser que no sempre pugui.
- Li devas — kiom tio estas ebla — uzi lingvon kiom eble plej neŭtralan. - Ell ha d'utilitzar — sempre que pugui — una llengua tan neutral com sigui possible.
Una altra variant amb un matís limitador és laŭeble plej.
Kiel i ol
Per mitjà de les partícules kiel i ol es pot indicar amb quin element es fa la comparació. En aquest ús kiel i ol s'assemblen a les preposicions, però també a les conjuncions. Es pot dir que constitueixen una categoria gramatical pròpia: partícules comparatives.
Per mitjà de kiel es fan comparacions equitatives. Kiel pot col·laborar amb un mot TI o amb sama/same, però sovint aquesta paraula pot ser sobreentesa.
-
Tiu ĉi malfreŝa pano estas malmola, kiel ŝtono. - Aquest pa sec és dur com una pedra.
La duresa del pa s'assembla a la duresa d'una pedra.
- Ŝiaj okuloj estis kiel du steloj. = Ŝiaj okuloj similis al du steloj. - Els seus ulls eren com dos estels. = Els seus ulls s'assemblaven a dos estels.
- Nia regimentestro estas por siaj soldatoj kiel bona patro. - El nostre cap de regiment és per als seus soldats com un bon pare.
- Mi ĝojas, ke vi havas tian saman opinion, kiel mi. - M'alegro que tinguis la mateixa opinió que jo.
- Li estis kiel senviva. = Lia eco similis al senviveco. - Ell estava com mort. = El seu estat era semblant al de la mort.
- Sentu vin tute kiel hejme. - Pot sentir-te ben bé com si fossis a casa.
- Diskuti kun li estas same senutile, kiel draŝi venton. - Discutir amb ell és tan inútil com batre el vent.
- Mi zorgas pri ŝi tiel, kiel mi zorgas pri mi mem. - Em preocupo tant per ella com em preocupo per mi mateix.
- La afero ne estas tia, kiel oni pensas. - L'afer no és així com es pensa la gent.
Per mitjà de la partícula ol hom fa comparacions no equitatives, que indiquen l'element respecte del qual són diferents. Ol normalment col·labora amb pli, malpli, malsama, malsame, alia o alie:
- Lakto estas pli nutra, ol vino. = Lakto malsimilas al vino laŭ la nutreco. - La llet és més nutritiva que el vi. = La llet es diferencia del vi en la qualitat nutritiva.
- Mi havas pli freŝan panon, ol vi. = Se oni komparas kun vi (kun la pano, kiun vi havas), mi havas pli freŝan panon. - Tinc un pa més fresc que el teu.
- Vi estas pli ol beleta, vi estas bela! - Ets més que bufona, ets formosa!
- Ŝi estis ankoraŭ pli bela ol antaŭe. - Ella és encara més formosa que abans.
- Pli bone ne fari, ol erari. - És millor no fer que errar.
- Ĝi estis al mi pli kara, ol mi povas diri. - Això per a mi té més valor que no puc dir.
Amb les paraules preferi (prefere, prefero i semblants) ŝom pot expressar el rebuig amb una altra mena de partícula. Davant d'infinitiu es fa servir ol, en algunes ocasions anstataŭ. Davant de substantiu o pronom hom fa servir al, però també és possible dir antaŭ, kontraŭ i anstataŭ:
- Tiam Dio inspiris al mi la ideon ekbruligi mian liton, prefere neniigi mian domon per fajro, ol permesi, ke la granda amaso da homoj mizere pereu. - Aleshores Déu em va inspirar la idea d'encendre el meu llit, abans destruir la meva casa amb foc que permetre que la gran multitud de persones morís.
- Mia edzino preparas manĝojn, kiujn mi certe preferas al la manĝoj el la kuirejoj de la plej bonaj hoteloj. - La meva dona prepara uns menjars que jo certament prefereixo respecte dels menjars de les cuines del millors hotels.
- Li ne atentas la vizaĝon de princoj, kaj ne preferas riĉulon antaŭ malriĉulo. - Ell no es fixa en el rostre dels prínceps, i no prefereix un ric a un pobre.
-
Preferos la morton ol la vivon ĉiuj restintoj. = ...ol elekti la vivon... - Preferiran la mort a la vida tots els que romanguin.= ...abans de triar la vida...
Ol es relaciona amb un infinitiu sobreentès. Per això hom fa servir ol.
Kiel i ol junts com a marcadors de funció
Si després de kiel o ol amb valor comparatiu apareix un sintagma nominal (o un pronom) sense marcador de funció, el terme de la comparació és el subjecte de l'oració. La cosa amb kiel o ol d'alguna manera és subjecte semàntic de l'oració. L'expressió amb kiel o ol també pot correspondre a una altra funció sintàctica, que no ha de portar marcador de funció, per exemple el predicatiu.
Si una expressió comparativa d'aquesta mena és interpretada com a complement directe o com a complement circumstancial, aleshores cal fer servir un marcador de funció a fi d'indicar-ho:
-
Mi elektis lin kiel prezidanto. - El vaig triar com a president.
Idea sobreentesa: Un president el va triar. El president era jo, el subjecte de l'oració.
-
Mi elektis lin kiel prezidanton. - El vaig triar com a president.
Idea sobreentesa: Vaig triar un president. Ell va esdevenir president, el complement directe de l'oració.
- Li amos sian landon pli ol ĉiuj aliaj landoj. (Ĉiuj aliaj landoj amos lian landon malpli.) - Ell estimarà el seu país més que tots els altres països. (Tots els altres països estimaran menys que ell el país d'ell.)
- Li amos sian landon pli ol ĉiujn aliajn landojn. (Li amos ĉiujn aliajn landojn malpli.) - Ell estimarà més el seu país que tots els altres països. (Tots els altres països seran menys estimats que el d'ell.)
- Tie la suno lumis multe pli hele ol ni. (Ni lumis malpli hele.) - Allà el sol il·luminava amb molta més claror que nosaltres (Nosaltres il·luminavem amb menys claror.)
- Tie la suno lumis multe pli hele ol ĉe ni. (Ĉe ni la suno lumis malpli hele.) - Allà el sol feia més claror que no pas a casa nostra. (A casa nostra el sol feia menys claror.)
- Li uzas Esperanton, kiel sekretan lingvon. (Li uzas sekretan lingvon.) - Ell fa servir l'esperanto com a llengua secreta. (Ell fa servir una llengua secreta.)
- Ŝi havas multe da ne-Esperantistoj kiel amikojn. (Ŝi havas amikojn.) - Ella té molts amics que no són esperantòfons. (Ell té amics.)
- Al vi kiel al esperantistoj mi volas nur diri, ke terure altaj kaj dikaj estas ankoraŭ la interpopolaj muroj. (Mi diros tion al esperantistoj.) - A vosaltres com a esperantòfons només us vul dir que encara són molt altes les muralles que separen els pobles. (Ho dic als esperantòfons.)
- Estis tie tiel lume, preskaŭ kiel dum la tago. (Dum la tago estas tiel lume.) - Feia tanta claror, gairebé tan com durant el dia. (Durant el dia feia tanta claror.)
- Mia frato diris al Stefano, ke li amas lin pli, ol sin mem. (Li amas sin mem.) - El meu germà va dir a Stefano que l'estima més a ell que a si mateix. (Ell s'estima a si mateix.)
- Estas ja pli bone havi ion, ol nenion. (Oni povus havi nenion.) - És millor tenir alguna cosa que no-res. (Hom podria tenir no-res.)
- Neniam mi amis lin pli multe, ol en la tago, kiam li de tie ĉi forveturis. (En tiu tago mi amis lin multe.) - Mai el vaig estimar tant com el dia que se'n va anar. (Aquell dia el vaig estimar més que cap altre dia.)
- Antono devis pensi pri io alia ol pri sia ama aflikto. (Li ne pensu nur pri sia ama aflikto.) - Antono havia de pensar en una cosa altra que la seva aflicció amorosa.
En algunes ocasions l'expressió amb kiel o l'expressió amb 1}ol només fan referència a l'epítet de la paraula. Si aquest epítet porta terminació N, l'expressió comparativa no ha de portar terminació N, perquè l'expressió comparativa no és complement directe en una oració sobreentesa:
-
Li uzas domon grandan kiel palaco. ≈ Li uzas domon. La domo estas granda kiel palaco. - Ell fa servir una casa gran com un palau. ≈ Ell fa servir una casa. La casa és gran com un palau.
La comparació fa refeència només al volum de la casa. Compareu-ho amb: Li uzas grandan domon kiel palacon. (Ell fa servir una casa tan gran com un palau.) (Li uzas palacon.) (Ell fa servir un palau.)
- Mi neniam renkontis homon (tian) kiel ŝi. ≈ Mi ne renkontis homon, kiu estas simila al ŝi. - Mai m'he trobat una persona com ella. ≈ Mai m'he trobat una persona semblant a ella.
- Ĝi havas du okulojn tiel grandajn, kiel du tasoj. ≈ La okuloj estas tiel grandaj kiel du tasoj. - Té dos ulls tan grans com dues tasses.≈ Els ulls són tan grans com dues tasses.
-
Li lernis gravajn lingvojn, kiel la Angla lingvo kaj la Franca. (La Angla lingvo kaj la Franca estas tiaj gravaj lingvoj.) - Ell va aprendre llengües importants com l'anglès o el francès. (L'anglès i el francès són llengües importants.)
L'anglès i el francès són exemples de la mena de llengües que ell va aprendre. Potser no són exactament aquestes les que va aprendres.
- Mi havas alian proponon, ol la ĵus prezentita. (Mia propono estas alia, ol la ĵus prezentita.) - Tinc una proposta diferent de la que la que s'acaba de presentar. (La meva proposta és una altra que la que s'acaba de presentar.)
- Li havas korpon pli larĝan ol alta. = ... pli larĝan ol ĝi estas alta. - Té un cos més ample que alt.
kiel d'identitat i de rol
Normalment el kiel comparatiu indica similitud (...tia kiel..., ...tiel kiel... k.s.), però en algunes ocasions indica identitat o rol. Aleshores kiel significa "com a, en qualitat de, en el rol de" o semblants:
- Mi elektis lin kiel prezidanto. = ...estante prezidanto. ...en mia rolo de prezidanto., ...ĉar mi estas prezidanto. - El vaig triar com a president. = ...en la meva condició de president. ...essent president., ...perquè sóc president.
- Ŝi estus bona por mi kiel edzino! = ...estante edzino! ...en edzina rolo! - Ella seria bona per a mi com a esposa! = ...en qualitat d'esposa! ...en el rol d'esposa!
-
Li naskiĝis kiel Franco, sed mortis kiel homarano. - Va néixer com a francès, però va morir com a membre de l'humanitat.
Era francès quan va néixer, però membre de l'humanitat quan va morir.
Només el context pot aclarir si la paraula kiel indica similitud, identitat o rol.
Expressions comparatives — ¿oracions abreujades?
Sovint es pot substituir una expressió comparativa amb kiel per una subordinada amb predicat, però això no sempre és possible:
-
Li uzas sian hejmon kiel laborejon. → Li uzas sian hejmon (tiel), kiel oni uzas laborejon. - Ell usa la seva llar com a lloc de treball. → Ell usa la seva llar (de la mateixa manera) com la gent usa un lloc de treball.
L'oració completa amb kiel té el mateix significat que l'expressió comparativa amb kiel.
-
Mi elektis ŝin kiel prezidanton. → Mi elektis ŝin (tiel), kiel oni elektas prezidanton. - La vaig triar a ella com a presidenta. → La vaig triar a ella (de la mateixa manera) com un tria una presidenta.
L'oració completa amb kiel té un significat altre que l'expressió comparativa. L'expressió comparativa informa sobre el càrrec que ella ha rebut. L'oració amb kiel indica la manera com ha estat triada.
Per tant les expressions comparatives amb kiel no són (sempre) oracions subordinades abreujades.
Alguns pensen que sempre cal fer servir aquell correlatiu KI que es faria servir en una oració completa. Sovint fant servir kia(j)(n) en lloc de kiel per a indicar una comparació d'igualtat. Aquest ús no és tradicional i desaconsellable. A més pot ser que en algunes ocasions sigui lleig:
-
Li vizitis tiajn urbojn, kia estas Parizo. - Ell va visitar ciutats de la mena que és París. → Li vizitis (tiajn) urbojn kia Parizo.
És preferible dir: Li vizitis (tiajn) urbojn kiel Parizo.
-
Li loĝas en la sama urbo, en kiu mi loĝas. - Ell viu a la mateixa ciutat on jo visc. → Li loĝas en la sama urbo, en kiu mi.
Digues preferentment: Li loĝas en la sama urbo kiel mi.
-
Li naskiĝis en la sama tago kaj en la sama loko, kiam kaj kie mi naskiĝis. - (ell) va nèixer el mateix dia i en el mateix lloc on vaig nèixer jo. → Li naskiĝis en la sama tago kaj en la sama loko, kiam kaj kie mi.
És preferible dir: Li naskiĝis en la sama tago kaj (en la sama) loko kiel mi.
-
Emilio havis sur si eĉ la saman veston, kiun ŝi tiam havis sur si. - Emilio portava la mateixa vestimenta que ella aleshores portava. → Emilio havis sur si eĉ la saman veston kiun tiam.
Digueu com Zamenhof: Emilio havis sur si eĉ la saman veston kiel tiam.
Si una expressió comparativa és una subordinada completa, es pot introduir amb kia, kiu, kiam etc. però si l'expressió comparativa és un sintagma sol (o uns quants sintagmes sense predicat), aleshores feu servir el kiel de comparació.
Kvazaŭ
En comparacions de similitud es pot fer servir kvazaŭ en comptes del comparatiu kiel si la similitud és només aparent, irreal, i es vol emfasitzar aquest detall:
-
Dum momento li staris senmova, kvazaŭ ŝtoniĝinta. - Durant un moment va estar quiet, com petrificat.
Realment no estava petrificat.
- Silente li migris tra la lando, kiu aperis al li kvazaŭ abunda fruktoĝardeno. - En silenci (ell) va caminar pel país, el qual se li apareixia com una immensa horta.
- Ĉiu statuo sur la riĉaj sarkofagoj ŝajnis kvazaŭ ricevinta vivon. - Tota estàtua que hi havia sobre els rics sarcòfags semblava com si hagués guanyat vida.
En algunes ocasions cal fer servir terminació N (o un altre marcador de funció) després del comparatiu kvazaŭ de la mateixa manera que amb el comparatiu kiel: Tiesto ŝtelis filon de Atreo kaj lin edukis kvazaŭ sian propran. (Tiesto va robar un fill d'Atreo i el va educar com si fos el seu propi fill.)