El nominatiu (sense preposició, sense terminació d'acusatiu) s'utilitza per a les següents funcions sintàctiques.
Subjecte
El subjecte és allò que realitza l'acció del predicat. El subjecte sempre ha d'estar sempre en nominatiu.
- La patro donis al mi dolĉan pomon. - El pare em va donar una poma dolça.
- Ili promenadis. - Ells passejaven.
- La soldato pafis. - El soldat va disparar.
- Subite granda hundo alsaltis el inter la arbetaĵoj. - De cop un gran gos va saltar d'entre els arbustos.
- Ĉu vi aŭdis jam tiun historion? - ¿Ja havis sentit aquesta història?
- La folioj faladis de la arboj. - Les fulles anaven queient dels arbres.
- Tio surprizis min. - Allò em va sorprendre.
- Estis iam malgranda knabino. - Hi havia una vegada una noia petita.
- Mankas al mi nenio. - No em manca res.
- Ŝi estas tre maljuna. - Ella és molt jove.
Vocatiu
El vocatiu indica la persona a la qual s'adreça una comunicació. El vocatiu normalment és el nom de la persona interpelada, dit a part a fi d'atreure la seva atenció. Generalment se separa de la resta de l'oració per mitjà d'una coma, o una coma a banda i banda. El vocatiu té la mateixa forma que el nominatiu.
- Elizabeto, ĉu vi scias, kie la hundo estas? - Elizabeto, ¿saps de qui és el gos?
- Mi konstatis, kara Petro, ke vi ne estis en la lernejo hodiaŭ. - He constatat, benvolgut Petro, que avui no eres a l'escola.
- Mi deziras al vi bonan tagon, sinjoro! - Li desitjo un bon dia, senyor!
- Estimata prezidanto, mi ŝatus fari jenan proponon. - Benvolgut president, m'agradaria fer aquesta proposta.
Predicat nominal
Un sintagma nominal de la frase pot tenir epítet, que mostra l'identitat de la cosa, normalment mitjançant el seu propi nom. Aquest {1predicat nominal se situa sempre a continuació de la seva paraula principal i ha de ser en nominatiu:
-
Tio estis en la monato Majo. - Això va ser al mes de maig.
El mes es diu "maig". Majo és epítet nominal de la paraula monato.
- Ni vizitis la urbon Seulo. - Vam visitar la ciutat de Seül.
- La ĉefurbo de Britio estas Londono, sed ankaŭ en Kanado kaj Usono oni havas urbojn Londono. - La capital de Gran Bretanya és Londres, però també al Canadà i als Estats Units hi ha ciutats anomenades Londres.
- Sinjoro Petro kaj lia edzino tre amas miajn infanojn. - El senyor Pere i la seva dona estimen molt els meus nens.
Sovint es pot introduir kiu nomiĝas davant un predicat nominal: monato, kiu nomiĝas Majo; urbon, kiu nomiĝas Seulo; urbojn, kiuj nomiĝas Londono.
No s'usa la preposició dedavant de predicat nominal:la urbo de Nov-Jorko, la ŝtato de Keralo, la Popola Respubliko de Ĉinujo. Només són correctes: la urbo Nov-Jorko, la ŝtato Keralo, la Popola Respubliko Ĉinujo.
Compareu el predicat nominal amb l'aposició.
Predicatiu
El predicatiu és la funció que descriu el subjecte o el complement directe a través del predicat. El predicatiu normalment té la forma de nominatiu.
Atributiu
El verb esti (ésser) és el principal verb copulatiu. Altres verbs copulatius són, per exemple, (far)iĝi (esdevenir), ŝajni (aparentar), montriĝi (mostrar-se) i nomiĝi (anomenar-se).
En la majoria dels casos l'atributiu és un adjectiu (un sintagma adjectival) o una partícula adjectiva:
-
Ŝi estis terure malbela. - Ella era terriblement lletja.
Terure malbela és l'atributiu de ŝi. L'atributiu és vehiculat a través del verb estis.
-
La patro estas sana. - El pare està sa.
Sana és l'atributiu de la patro.
- La dentoj de leono estas akraj. - Les dents del lleó són esmolades.
- Ili fariĝis trankvilaj. - Es van tornar tranquils.
- La juna vidvino fariĝis denove fianĉino. - La vídua joves va esdevenir promesa de nou.
-
Ŝi aspektis kolera. - Ella semblava enutjada.
Amb el verb aspekti normalment va completat per un circumstancial de manera en comptes d'un atributiu: En la novaj vestoj ŝi aspektis tiel elegante kaj bele. (Amb la nova roba ella tenia un aspecte tan elegant i tan bonic.)
-
Ordinare li ne estas tia. - Normalment ell no és així.
La partícula adjectival tia és un atributiu del subjecte li per mitjà del verb estas.
L'atributiu també pot ser un sintagma nominal en nominatiu:
-
Leono estas besto. - El lleó és una bèstia.
Besto és una descripció (de tipus) leono.
- Januaro estas la unua monato de la jaro. - El gener és el primer mes de l'any.
- Mi scias, kio mi estas. - Sé què sóc.
- Mia frato fariĝos doktoro. - El meu germà esdevindrà doctor.
El predicatiu del subjecte també pot ser un sintagma nominal amb presposició. Aquesta descripció indica una qualitat. Aquesta descripció sovint també es pot transformar en un adjectiu:
- Li estas hodiaŭ en kolera humoro. = Li estas hodiaŭ kolerhumora. - Avui està de mal humor. = Avui està malhumorat.
- Ili estas de la sama speco. = Ili estas samspecaj. - Són del mateix tipus.
El predicatiu té terminació adverbial si el subjecte que descriu és un infinitiu o una oració subordinada:
- Resti kun leono estas danĝere. - Romandre amb el lleó és perillós.
- Estas pli bone, ke ni tie ĉi manĝu kaj iru en la urbon vespere. - És millor que mengem aquí i que anem a la ciutat al vespre.
També es fa servir la terminació adverbial quan no hi ha subjecte. Aleshores el predicatiu descriu una situació:
-
Estis al mi tiel terure! - Per a mi va ser tan horrorós!
Va ser horrorós és la descripció general de la situació.
- Ĉu hodiaŭ estas varme aŭ malvarme? - ¿Avui fa calor o fred?
Si el subjecte és un nom o un pronom sobreentès, aleshora el predicatiu ha de tenir forma adjectiva: La mastro traktis min tre bone, kaj estis tre afabla. = ...kaj li estis tre afabla. Estu kuraĝa! = Vi estu kuraĝa!
Predicatiu del complement directe
Alguns verbs poden servir per descriure el seu complement directe. Tot i que aquests predicatius descriuen el complement directe, no reben la terminació N:
-
Vi farbas la domon ruĝan. (= Vi farbas la ruĝan domon.) - Pintes la casa vermella (= Pintes la casa que és vermella.)
Ruĝan aquí és l'epítet de la domon. = Pintes aquella casa que ja és vermella. Hom no esmenta el color que ara rep.
-
Vi farbas la domon ruĝa. = Vi farbas la domon tiel, ke ĝi fariĝas ruĝa. - Pintes la casa vermella. = La pintes de tal manera que esdevé vermella.
Ruĝa és el predicatiu de la domon, per tant predicatiu del complement directe. El color vermell apareix per l'acció de pintar. Hom no esmenta el color que la casa tenia abans. (Hom també pot dir: Vi farbas ruĝa la domon. Però no és possible: Vi farbas la ruĝa domon.)
El predicatiu del complement directe pot ser un adjectiu o una partícula adjectiva:
- Ĉu vi farbos vian ruĝan domon verda? - ¿Pintaràs verda la teva casa vermella?
- Ne, ni preferas ĝin flava. = Ne, ni preferas, ke ĝi estu flava. - No, la preferim grova. = No, preferim que sigui grova.
- Ŝi trovis la Francajn vinojn tre bonaj. = Ŝi trovis, ke ili estas tre bonaj. - Ella va trobar els vins francesos molt bons. = Ella va trobar que els vins francesos eren molt bons.
- Neniam mi vidis lin tia. = Neniam mi vidis, ke li estas tia. - Mai no el vaig veure així. = Mai no vaig veure, que fos així.
- La ĝojo kaj surprizo faris lin muta! - L'alegria i la sorpresa el van emmudir!
Alguna vegada, aquesta descripció adjectiva de l'objecte respon a la frase amb kiam, i mostra l'estat, que no depèn de l'acció del predicat. Llavors sí es pot utilitzar l'acusatiu:
-
Ni lin trovis malvivan. = Ni lin trovis, kiam li estis malviva. - Ni lin trovis malvivan = El vam trobar quan (ja) era mort.
La N de malvivan pot ajudar a donar claredat, però també es pot deixar de banda. Sense la terminació N, el significat també pot ser El vam trobar, i vam trobar que estava mort.
-
Mi ŝatas la matenmanĝajn ovojn malmolaj(n). = Mi ŝatas la matenmanĝajn ovojn, kiam ili estas malmolaj. Mi ŝatas, ke la matenmanĝaj ovoj estu malmolaj.
- Mi ŝatas la matenmanĝajn ovojn malmolaj(n). = M'agraden els ous de l'esmorsar quan estàn durs. M'agrada que els ous de l'esmorsar siguin durs. Algunes persones fant servir la terminació N en aquesta mena d'oracions. Altres prefereixen un adjectiu sense terminació N. La diferència de significat és gairebé nul·la.
El predicatiu del complement directe pot ser un sintagma nominal en nominatiu:
- Mi elektis lin prezidanto. = Mi elektis lin, ke li estu prezidanto. - El vaig elegir president. = El vaig elegir perquè fos president.
- Vin mi volas fari mia edzo! = Mi volas fari tiel, ke vi estos mia edzo. - Et vull fer el meu marit! = Vul fer que siguin el meu marit.
- Ĉemizojn, kolumojn, manumojn kaj ceterajn similajn objektojn ni nomas tolaĵo. - De camises, colls, mànigues i altres objectes similars en diem roba.
En alguns verbs es pot utilitzar de forma alternativa l'expressió kiel: Ili elektis ŝin kiel kasiston.
De tant en tant, una part de la frase amb preposició pot ser un predicatiu d'objecte:
- Ŝi lin trovas laŭ sia gusto. = Ŝi trovas, ke li estas laŭ ŝia gusto. - Ella el troba del seu gust. = Ella troba que ell és del seu gust.
- Mi preferas ĝin sen sukero. - Ho prefereixo sense sucre.
Si l'objecte és un infinitiu o una oració subordinada, s'usa l'adverbi com a predicatiu. Això a la pràctica ocorre només amb els verbs opinii i trovi (en el sentit de "opinar [que una cosa és de tal manera]"):
-
Ili trovis saĝe forkuri. - (Ells) Van trobar molt assenyat sortir corrent.
(van pensar que sortir corrent era assenyat.)
-
Mi opinias taŭge, ke Petro faru la tutan laboron sola. - Trobo correcte que en Pere faci tot el treball sol.
(Vaig pensar que això de que en Pere faci tot el treball sol és el correcte.)
Nota: Segons alguns gramàtics cal usar adjectius en frases d'aquest tipus, perquè, segons ells, l'adverbi pot produir malentesos com a adjunt de manera. Així, doncs, recomanen que es digui per exemple Ili trovis saĝa forkuri.
Mètode de control
En cas de dubte sobre si es tracte d'un epítet o d'un predicatiu del complement directe, es pot substituir el complement directe per un pronom (lin,ilin etc.). En aquest cas hi ha tendència a treure l'epítet perquè és part del complement directe. En canvi, el predicatiu normalment es conserva perquè és una frase independent, necessària per al sentit de la frase: Ĉu vi farbas la domon ruĝan? → Ĉu vi farbas ĝin?Ruĝan és un epítet. Ĉu vi farbas la domon ruĝa? → Ĉu vi farbas ĝin ruĝa?Ruĝa és predicatiu del complement directe.