Algunes breus explicacions sobre termes gramaticals que es fan servir en aquesta gramàtica. Les explicacions es presenten des del punt de vista de la gramàtica de l'esperanto. En altres gramàtiques (de l'esperanto o altres llengües) els termes poden ser emprats de forma diferent. Els termes a la gramàtica de lernu! segueixen el criteri del Plena Analiza Gramatiko de Kalocsay i Waringhien.
- adjektivo (adjectiu)
- Mot usat per descriure un substantiu o una partícula substantiva.
- adjekto (complement circumstancial)
- Sintagma que diu de quina manera, en quin lloc, quan, amb quin instruments etc., s'esdevé una acció (o un estat) del predicat. Tot sintagma llevat del predicat, subjecte, complement directe i predicatiu, és complement circumstancial.
- adverbo (adverbi)
- Mot utilitzat per descriure una cosa que no és un substantiu o una partícula substantiva, (és a dir, verb, adjectiu, partícula adjectiva, un altre adverbi, partícula adverbial o tota una frase).
- afrikato (africat)
- consonant feta mitjançant oclusió completa que hom trenca de manera que l'aire surt amb un so fricatiu.
- aktivo (actiu)
- El tipus ordinari de frase, en la qual el subjecte és aquell que fa l'acció del predicat. Vegeu passiu.
- akuzativo (acusatiu)
- La terminació -N.
- apozicio (aposició)
- Sintamga que (normalment) se situa immediatament després d'una altra, mostrant el mateix amb diferents paraules.
- epiteto (epítet)
- Adjectiu, partícula adjectiva, adverbi o partícula adverbial que descriu directament una altra paraula.
- finitivo (finitiu)
- Forma verbal, que pot ser usada com a predicat.
- frikativo (fricativa)
- Consonant pronunciada mitjançant una obstrucció incompleta (estretament) a través de la qual l'aire flueix amb so de fricció.
- futuro (futur)
- Forma verbal que expressa acció o estat en un temps futur.
- indikativo (indicatiu)
- Mode verbal que mostra accions i estats real i efectius.
- infinitivo (infinitiu)
- Mode verbal que anomena una acció o estas de manera neutral, sense mostrar si es tracta de realitat, desig o imaginació.
- interjekcio (interjecció)
- partícula exclamativa.
- kondicionalo (condicional)
- mode verbal, que indica accions o estats irreals, imaginaris o fantàstics.
- konjunkcio (conjunció)
- Partícula que uneix sintagmes que tenen la mateixa funció dins la frase.
- konsonanto (consonant)
- So produït mitjançant alguna mena de tancament del flux de l'aire.
- lateralo (lateral)
- Consonant produïda obstaculitzant només al mig de la boca. L'aire corre lliurement pels costats de la llengua.
- modo (mode)
- Una de les categories de les formes verbals, que expressen diferents actituds del parlant en relació al que diu. Els modes dels verbs en esperanto són infinitiu, indicatiu, volitiu i condicional.
- nazalo (nasal)
- Consonant produïda per obstrucció completa del pas de l'aire per la boca. L'aire surt, llavors, a través del nas.
- negacio (negació)
- Partícula negativa.
- netransitiva (intransitiu)
- (en relació a verb) Que no pot portar complement directe.
- nominativo (nominatiu)
- Substantiu o partícula substantiva que no té un indicador de función (preposició o terminació d'acusatiu).
- numeralo (numeral)
- Partícula que expressa nombre.
- objekto (complement directe (o objecte))
- Funció sintàctica que indica allò que rep directament l'acció del predicat. A vegades es coneix com "objecte directe", en contraposició al "objecte indirecte". L'"Objecte indirecte" és refereix, en aquesta gramàtica, al-adjecte. Normalment l'objecte (objecte o complement directe) s'anomena també "objecte acusatiu". L'objecte indirecte també s'anomena tradicionalment "objecte datiu".
- pasivo (passiva)
- Tipus de construcció "inversa" en la qual allò que normalment (en actiu) és complement directe, apareix com subjecte.
- plozivo (oclusiva)
- Consonant produïda quan es tanca totalment el pas de l'aire i segueix una obertura sobtada del pas de l'aire.
- pluralo (plural)
- Plural gramatical: més d'una cosa.
- predikativo (predicatiu)
- Part independent de la frase que descriu el subjecte o el complement directe per mitjà d'un verb.
- prefikso (prefix)
- Afix que se situa davant d'altres arrels.
- prepozicio (preposició)
- Partícula que indica la funció de la següent part de la frase.
- preterito (Pretèrit)
- Forma verbal que expressa acció o estat en un temps passat.
- prezenco (present)
- Forma verbal que expressa acció o estat en temps present.
- pronomo (pronom)
- Partícula que s'usa en substitució d'una part substantiva de la frase.
- singularo (singular)
- Singular gramatical.
- subjekto (subjecte)
- Funció sintàctica que (en una frase activa) indica qui o què realitza l'acció del predicat.
- subjunkcio (Conjunció)
- Partícula, que introdueix una oració subordinada enllaçant-la amb la oració principal.
- substantivo (substantiu)
- Paraula que pot actuar com a nucli d'un sintagma amb la funció de subjecte, complement directe, vocatiu, complement circumstancial, atribut, suplement o predicatiu.
- sufikso (sufix)
- Afix que col·loquem després d'altres arrels.
- suplemento (complement del nom)
- Descripció directa (d'una paraula no verbal) la relació de la qual amb la paraula descrita indica un indicador de funció (una preposició o una terminació d'acusatiu).
- transitiva (transitiu)
- (sobre verb) Que pot tenir complement directe.
- verbo (verb)
- Paraula que expressa acció o estat i que pot fer la funció de predicat de la frase. Com a verb, no obstant, hom inclou infinitiu, tot i que normalment aquest verb no pot actuar com a predicat.
- vibranto (vibrant)
- Consonant produïda mitjançant diverses obstruccions i trencaments consecutius i ràpids.
- vokalo (vocal)
- So de la llengua produït sense barrar el pas de l'aire i que pot dur accent.
- vokativo (vocatiu)
- Funció sintàctica que indica la persona interpel·lada.
- volitivo (volitiu)
- Mode verbal que indica que l'acció o estat no és real, només desitjat.
- vorteto (partícula)
- Paraula que no necessita terminació però que pot aparèixer a la frase tal com és.