11 Pronoms / Gramàtica

Un pronom és una paraula que pot substituir tot un sintagma nominal.

Pronoms personals

mi: ≈ "el qui parla"
ni: ≈ "el qui parla i altres persones"
vi: ≈ "les persones a les quals hom parla"
li: ≈ "la persona de sexe masculí (o desconegut) de la qual hom parla"
ŝi: ≈ "la persona femenina de la qual hom parla"
ĝi: ≈ "la cosa, l'animal o el nadó del qual hom parla"
ili: ≈ "les persones, objectes o animals dels quals hom parla"
oni: ≈ "persona/es indeterminada/es"
si: ≈ "La mateixa persona que el subjecte", si aquest no és mi, ni o vi

Els pronoms personals poden portar la terminació acusativa N:

Mi amas vin. - T'estimo.
Ilin konas Karlo. - Karlo els coneix.
Ĉu vi ĝin vidas? - ¿Ho veus?
Elizabeto lavas sin en la lago. - Elizabeto es renta al llac.

Possessius

Afegint la terminació A als pronoms personals, hom crea pronoms possessius:

mia: "de mi" ["(el) meu", o "mon", o "(la) meva", o "ma"]
nia: "de nosaltres" ["(el) nostre", o "(la) nostra"]
via: "de tu / de vosaltres / de vostè / de vostès / de vós" ["(el) teu", o "ton", o "(la) teva", o "ta", o "(el) vostre", o "(la) vostra", o "(el) seu" -de vostè o vostès-, o "(la) seva" - de vostè o vostès-]
lia: "d'ell" ["(el) seu", o "son", o "(la) seva", o "sa", quan el posseïdor és masculí]
ŝia: "d'ella" ["(el) seu", o "son", o "(la) seva", o "sa", quan el posseïdor és femení]
ĝia: "d'allò / de la cosa" ["(el) seu", o "(la) seva", quan el posseïdor és una cosa, animal o infant]
ilia: "d'ells / d'elles" ["(el) seu", o "(la) seva", o "llur", quan hi ha diversos posseïdors]
onia: "d'hom, de la gent" ["(el) seu", o "(la) seva", quan el posseïdor és indefinit]
sia: "de si mateix" ["(el) seu", o "(la) seva", quan el posseïdor és el mateix subjecte]

Els pronoms possessius poden portar la rerminacions J i N igual com altres adjectius: mia ĉambro — miaj ĉambroj — mian ĉambron — miajn ĉambrojn.

Quan un pronom possessiu apareix davant d'un substantiu, té la funció de determinant, i no s'afegeix la. El pronom possessiu informa sobre el propietari i això és la informació suficient per expressar la determinació. Si se substitueix el pronom possessiu per l'expressió de, normalment s'hi ha d'afegir la: ilia ĉambro = la ĉambro de ili, mia edzo = la edzo de mi.

Quan el possessiu apareix sol sense cap substantiu a continuació, aleshores no és un determinant, i no vehicula un significat concret. A fi d'indicar definició normalment s'hi afegeix l'article la:

Tiu ĉi libro estas mia. - Aquest llibre és meu.
Tiu ĉi libro estas la mia. - Aquest llibre és el meu.
Mia aŭto estas difektita. Ni provu la vian. La vian = vian aŭton. - El meu cotxe està avariat. Provem el teu. El teu = el teu cotxe.

Però en algunes ocasions hom pot abandonar aquest la davant d'un possessiu autònom si el context és molt clar:

Li pli ŝatas mian domon ol (la) sian. = ...ol sian domon. - (a ell) Li agrada més la meva casa que la seva (pròpia). = ...que la seva casa.

Altres pronoms

També altres partícules són pronoms (però no personals), com per exemple els correlatius acabats en O, U i ES i la partícula ambaŭ.

Primera persona

Mi

Mi és singular (i no indica gènere). Mi i mia són formes que utilitza la persona que parla per a referir-se a ella mateixa. En gramàtica d'això normalment se'n diu "la primera persona".

Mi venas de la avo, kaj mi iras nun al la onklo. - Vinc de l'avi, i ara vaig a l'oncle.
Mi foriras, sed atendu min, ĉar mi baldaŭ revenos. - Me'n vaig, però espera'm, perquè aviat tornaré.
Por miaj kvar infanoj mi aĉetis dek du pomojn. - Per als meus quatre fills he comprat dotze pomes.
Kiam mi finos mian laboron, mi serĉos mian horloĝon. - Quan acabi la feina cercaré el meu rellotge.
Mi prenos miajn glitilojn kaj iros gliti. - Agafaré els (meus) patins i aniré a patinar.

Ni

Ni és plural (i no indica cap gènere). Ni i nia són formes utilitzades pel parlant per a referir-se a ell mateix i a altres persones. Ni pot significar jo i una altra persona, jo i altres persones, jo i totes les altres persones, o jo i tu. El pronom ni tant pot incloure les persones amb les quals hom parla com no. Només el context pot indicar les persones que inclou el pronom.

Ni vidas per la okuloj kaj aŭdas per la oreloj. - Veiem amb els ulls i oïm amb les orelles.
Ni disiĝis kaj iris en diversajn flankojn: mi iris dekstren, kaj li iris maldekstren. - Ens vam separar i vam anar a diferents bandes: jo cap a la dreta i ell cap a l'esquerra.

Ni = "jo i ell".
Kiam vi ekparolis, ni atendis aŭdi ion novan, sed baldaŭ ni vidis, ke ni trompiĝis. - Quan vas començar a parlar, esperavem sentir alguna cosa nova, però desseguida vam veure que ens haviem equivocat.

Ni = "jo i altres persones, però no aquella amb la que parlem".
La nokto estis tiel malluma, ke ni nenion povis vidi eĉ antaŭ nia nazo. - La nit era tan fosca que no podia veure res davant dels meus nasos.
La junulo aliĝis al nia militistaro kaj kuraĝe batalis kune kun ni kontraŭ niaj malamikoj. - El jove es va unir als nostres soldats i va lluitar amb valentia amb nosaltres contra els nostres enemics.
Kiam vi vidis nin en la salono, li jam antaŭe diris al mi la veron. - Quan ens vas veure a la sala, ell ja m'havia dit la veritat.

Ni = "jo i ell".

Segona persona

Vi

Vi i via són formes que fa servir la persona que parla per a fererir-se a la persona (o les persones) a qui parla. Les formes vi i via també poden incloure altres persones que d'alguna manera pertanyen al grup de les persones a qui hom parla. En gramàtica d'això se'n diu "la segona persona". La forma vi es pot fer servir per a referir-se tant a una com a més d'una persona. Per tant, vi tant pot ser plural com singular. Vi no indica cap gènere i és totalment neutre en quant a rang, posició, etc.:

Sinjoro, vi estas neĝentila. - Senyor, vostè és descortès.
Sinjoroj, vi estas neĝentilaj. - Senyors, vostès són descortesos.
Vi estas infanoj. - Vosaltres sou infants.
Ĉu vi amas vian patron? - Estimes el teu pare? / Estimeu el vostre pare?
Via parolo estas tute nekomprenebla kaj viaj leteroj estas ĉiam skribitaj tute nelegeble. - El teu parlar és totalment incomprensible i les teves cartes són sempre escrites d'una manera totalment il·legible.
Sidigu vin, sinjoro! - Assegui's, senyor!

Quan vi és subjete d'un verb amb terminació U a l'oració principal, s'acostuma a elidir.

Tot i que en català el pronom HOM forma part del llenguatge literari i formal, i és molt estrany en el llenguatge col·loquial, en esperanto és molt habitual en tots els registres el seu equivalent oni.

Ci

Ci es un pronom singular (que no indica sexe). Ci i cia existeixen només en teoria, en la pràctica gairebé mai s'utilitzen. Podríem imaginar ci com si fos la forma purament singular de vi, o bé com una forma familiar íntima (singular) vi, o fins i tot es podria utilitzar com a insult (singular) vi. Però és impossible dir, per endavant, quin sentit té, degut al seu poc ús. Se suposa que ci s'emprava abans en esperanto però va anar desapareixent. En realitat ci podem dir que mai va ser portat a la pràctica. El trobem alguna vegada en llenguatge experimental i situacions similars. En l'esperanto normal sempre s'ha fet servir vi com a pronom.

Tercera persona

De tot allò que no és mi, ni o vi (o ci), se'n diu "la tercera persona". Les formes li, ŝi, ĝi kaj ili, i lia, ŝia, ĝia, ilia, es fan servir per a parlar d'alguna cosa coneguda que no és ni l'emissor ni el receptor. Les formes oni i onia es fan servir per a parlar de persones indefinides. si i sia substitueixen els pronoms i possessius de tercera persona en algunes ocasions.

Li i ŝi

Li i ŝi són singular. Li i lia es fan servir quan hom vol parlar d'una persona masculina. Ŝi i ŝia es fan servir per a una persona femenina:

Li estas knabo, kaj ŝi estas knabino. - Ell és una noi i ella és una noia.
Li estas mia onklo. - (Ell) És el meu oncle.
Ŝi estas mia onklino. - Ella és la meva tia.
En la salono estis neniu krom li kaj lia fianĉino. - Al vestíbul no hi havia ningú tret d'ell i la seva promesa.
Mi renkontis vian patrinon kaj ŝian kolegon. - Vaig trobar la teva mare i la seva companya.

Quan hom parla d'una persona el sexe del qual és desconegut, o quan es parla d'una persona indistintament del seu sexe, aleshores hom acostuma a dir li. Li per tant té dos sentits: la persona masculina i la persona:

Ĉiu, kiu ŝin vidis, povis pensi, ke li vidas la patrinon. - Tothom qui la va veure es podia pensar que veia la mare.

Li aquí correspon a ĉiu (tothom), per tant a ĉiu persono (tota persona).
Se vi iros al kuracisto, li povos helpi vin. - Si vas al metge, et podrà ajudar.

Es tracta d'un metge qualsevol, independentment del sexe.

Aquest ús de li és considerat per algunes persones com una forma de discriminació, però només es tracta d'una qüestió gramatical. Es fa servir li no perquè s'ignorin les dones, síno perquè li és ambivalent: indica persona masculina o sexualment neutra. Això pot causar algunes ambigüitats. En aquests casos cal cercar una solució més entenedora, per exemple: ŝi aŭ li, tiu, tiu persono i semblants.

Remarca: Algunes persones no han dubtat a proposar nous pronoms per evitar l'ús neutre de li. Més o menys cada consonant disponible + la vocal "i" ja s'ha proposat sense gaire resultat pràctic. Però actualment us podeu trobar persones que diuen ŝli i ri, mentre unes altres insisteixen amb gi o ĵi, o fins i tot alguna altra forma.

Ĝi

Ĝi és singular. Ĝi i ĝia es fan servir per a éssers asexuats:

La tranĉilo tranĉas bone, ĉar ĝi estas akra. - El ganivet talla bé perquè està esmolat.
Trovinte pomon, mi ĝin manĝis. - Havent trobat la poma, me la vaig menjar.
Mi disŝiris la leteron kaj disĵetis ĝiajn pecetojn en ĉiujn angulojn de la ĉambro. - Vaig estripar la carta i vaig escampar-ne els trossets a tots els racons de la cambra.

La forma ĝi també es pot fer servir per a un nadó que és tan jove que el seu sexe és irrellevant. Però també es pot fer servir la forma li, com es fa per a una persona el sexe de la qual es desconeix:

La infano ploras, ĉar ĝi volas manĝi. - El nen plora perquè vol menjar.
Mi montris al la infano, kie kuŝas ĝia pupo. - Li vaig ensenyar al nen on és el seu nino.

Però si hom vol indicar especialment el sexe d'un nadó, o si hom vol parlar d'un infant de més edat, aleshores es fan servir les formes li o ŝi.

Ĝi també es fa servir per a parlar d'una bèstia, fins i tot quan se'n sap el sexe.

"Pip, pip!" diris subite malgranda muso, kiu elkuris, kaj post ĝi venis ankoraŭ unu. - "Pip, pip!" va fer de sobte un ratolí que va fugir, i després d'ell va venir encara un altre.
Mi frapos vian ĉevalon sur la kapon tiel, ke ĝi falos senviva. - Colpejaré el teu cavall al cap de manera que caigui mort.

En ocasions especial, quan hi podria haver malentès, es poden usar les formes li o ŝi per a bèsties.

Ĝi també pot indicar conceptes col·lectius com familio, popolo, armeo etc.

Hodiaŭ la problemo interesas la publikon, morgaŭ ĝi povas esti indiferenta pri ĝi. - Avui el problema interessa al públic, demà pot ser-li indiferent.

El primer ĝi fa referència al públic (conjunt de persones). (El segon ĝi fa referència al problema.)

Ĝi normalment representa un objecte, un animal o una cosa clarament definida. Tio es fa servir per a una relació abstracta, per representar tota una oració, o per a una cosa indefinida (= això):

— Ŝi forvojaĝis. — Jes, mi tion scias. = Jes, mi scias, ke ŝi forvojaĝis. - — Ella se'n va anar. — Sí, ho sé. = Sí, sé que se'n va anar.

Ili

Ili és plural. Ili i ilia es fan servir quan es vol parlar sobre coses o persones plurals (que no inclouen ni l'emissor ni el receptor). Ili no indica sexe:

Kie estas la knaboj? Ili estas en la ĝardeno. - On són els nois? Són al jardí.
Kie estas la knabinoj? Ili ankaŭ estas en la ĝardeno. - ¿On són les noies? També són al jardí.
Kie estas la tranĉiloj? Ili kuŝas sur la tablo. - ¿On són els ganivets? Són sobre la taula.
Donu al la birdoj akvon, ĉar ili volas trinki. - Dóna aigua als ocells, perquè volen beure.
Sinjoro Petro kaj lia edzino tre amas miajn infanojn; mi ankaŭ tre amas iliajn infanojn. - El senyor Petro i la seva muller estimen molt els meus fills; jo també estimo molt llurs fills.

En algunes llengües es fa servir el pronom corresponent a ili per a parlar de persones indefinides. En esperanto cal fer servir el pronom oni.

Oni

Oni (hom) i onia són pronoms indefinits que són utilitzats quan es parla de qualssevol persones, de moltes persones o algunes persones indefinides, quan és irrellevant de quines persones es tracta, etc. Oni normalment és singular però també pot ser plural. Oni no indica sexe en cap cas:

En malbona vetero oni povas facile malvarmumi. - Quan fa mal temps hom pot agafar un refredat fàcilment.
Kiam oni estas riĉa (aŭ riĉaj), oni havas multajn amikojn. - Quan un és ric té molts amics.
Oni diras, ke la vero ĉiam venkas. - Hom diu que la veritat sempre venç.
Kun bruo oni malfermis la pordegon, kaj la kaleŝo enveturis en la korton. - Hom va obrir la porta sorollosament i el carruatge va entrar al pati.
Oni tiel malhelpis al mi, ke mi malbonigis mian tutan laboron. - M'han perjudicat tant que he malmès la meva feina.
La malpura aero malsanigas onin. - L'aire brut danya la salut de la gent.
Kiam oni venas al tiu urbo, oni devas atenti pri la krimuloj. Ili kapablas ŝteli eĉ oniajn vestaĵojn. - Quan s'arriba a aquella ciutat, cal parar atenció als criminals. Et poden robar fins i tot la roba.
Ne kritiku onin, ĉar oni povas ankaŭ vin kritiki. - No critiqueu els altres, perquè també us poden criticar.

A la pràctica, molt rarament apareix l'ocasió en què es poden usar les formes onin i onia. Per això són considerades formes estranyes i hom tendeix a evitar-les, fins i tot quan podrien ser útils.

Si

Si i sia són uns pronoms de tercera persona especials que es fan servir en algunes ocasions en lloc dels pronoms ordinaris de tercera persona. Si pot ser singular i plural, depenent de l'antecedent. Si no indica sexe.

Sovint s'esdevé que allò que fa de subjecte també apareix amb una altra funció dins de l'oració. Si el subjecte és mi, ni o vi (o ci), hom simplement repeteix el mateix pronom:

Mi lavas min. - Jo em rento.

Els dos mi són la mateixa persona.
Mi vidas mian fraton. - Veig el meu germà.

Mi i mia indiquen la mateixa persona.

Ni lavas nin. - Ens rentem.

En els dos casos el pronom ni té el mateix antecedent.
Ni vidas niajn fratojn. - Veiem els nostres germans.

Ni i nia indiquen les mateixes persones.

Vi lavas vin. - Tu et rentes.

Ambdós vi són la mateixa persona (o persones)
Vi vidas viajn fratojn. - Tu veus els teus germans (o vosaltres veieu els vostres germans).

Vi i via indiquen la mateixa persona (o persones).

Però si el subjecte és de tercera persona (ni l'emissor, ni el receptor), cal fer servir si per a l'altra funció. Si per exemple hom fa servir el pronom li per a la funció de subjecte i per a una altra funció, aleshores es tracta de dos homes diferents. Igual passa amb els pronoms ŝi, ĝi i ili:

Ŝi lavas ŝin. - Ella la renta.

Una dona renta una altra dona.
Ŝi lavas sin. - Ella es renta.

Una dona es renta el propi cos. Ŝi i sin indiquen la mateixa persona.
Ŝi vidas ŝian patrinon. - Ella veu la mare d'ella.

Una dona veu la mare d'una altra dona.
Ŝi vidas sian patrinon. - Ella veu la seva mare.

Una dona veu la seva pròpia mare.
La virino serĉas ŝian filon. - La dona cerca el fill d'ella.

La dona cerca el fill d'una altra dona.
La virino serĉas sian filon. - La dona cerca el seu fill.

La dona busca el propi fill.

Li lavas lin. - Ell el renta (a ell).

Un home renta un altre home.
Li lavas sin. - Ell es renta.

Un home renta el seu propi cos. Li i sin indiquen la mateixa persona.

Ĝi lavas ĝin. - Allò ho renta.

Un animal renta un altre animal (o cosa).
Ĝi lavas sin. - Allò es renta.

Un animal renta el propi cos. Ĝi i sin indiquen el mateix animal.
La hundo ludas per sia pilko. - El gos juga amb la seva pilota.

El gos juga amb la pròpia pilota.

Ili lavas ilin. - Ells (i/o elles) els (i/o les) renten.

Un grup de persones o animals renten un altre grup.
Ili lavas sin. - Ells es renten.

Un grup renta els propis cossos (cadascú es renta a si mateix). Ili i sin indiquen el mateix grup.
La naĝintoj ne trovas siajn vestaĵojn. - Els que van nedar no troben la seva roba.

Els que van nedar no troben la pròpia roba.

Oni ne forgesas facile sian unuan amon. - Un no oblida fàcilment el seu primer amor.

Si no pot ser subjecte.

Si no pot ser mai subjecte ni part del subjecte, perquè aleshores si seria el seu propi antecedent. De la mateixa manera sia no pot ser part del subjecte. No són possibles oracions com: Si manĝas. Mi kaj si dancas. Petro kaj si fiŝkaptas. Mia kaj sia fratoj estas samklasanoj. Sia edzino estis kisata de li. Per tant no digueu: Karlo kaj sia frato promenas en la parko. Si hom digués aquesta frase, probablement voldria dir que sia té com a antecedent Karlo, però el subjecte no és pas Karlo, sinó Karlo kaj sia frato. Digueu: Karlo kaj lia frato promenas en la parko. Tanmateix es pot fer servir si, si hom canvia l'oració així: Karlo kun sia frato promenas en la parko. Ara el subjecte és Karlo, i sia representa precisament Karlo. El sintagma kun sia frato no és part del subjecte sinó un complement circumstancial de companyia amb kun.

Si en oració passiva

Si i sia representen el subjecte gramatical.

Ŝi estas amata de siaj instruistinoj. - Ella és estimada pels seus professors.
Karlo estis akompanata de Petro al sia domo. = ...al la domo de Karlo. - Karlo va ser acompanyat per Petro casa seva. = ...a la casa de Karlo.
Karlo estis akompanata de Petro al lia domo. = ...al la domo de Petro. - Karlo va ser acompanyat per Petro casa seva. = ...a la casa de Petro
Li sendas leteron al sia kuzo. → Letero estas sendata de li al lia (propra) kuzo. - Ell envia una carta al seu cosí. → La carta és enviada per ell al seu propo cosí.

En l'oració passiva no es pot dir al sia kuzo perquè aleshores seria el cosí de la carta.

Oració subordinada.

El predicat d'una oració subordinada té subjecte propi. Si hom fa servir si(a) a la subordinada, aquest pronom ha de representar sempre el subjecte de la subordinada, mai el subjecte de la principal:

Elizabeto rigardis la viron, kiu kombis al si la harojn. - Elizabeto mira l'home que es pentina els cabells.

L'home pentinava els seus propis cabells (no els d'Elizabeto). Si representa el subjecte de kombis, és a dir kiu (i kiu representa l'home).
Karlo kaj Petro diris, ke la infanoj jam vestis sin. - Karlo i Petro van dir que els nens ja s'havien vestit.

Els nens van vestir els propis cossos (no els de Karlo i Petro).
Li vidis, ke la hundo ludas per sia pilko. - Ell va veure que el gos juga amb la seva pilota.

La pilota pertany al gos (el subjecte de la subordinada).
Abimeleĥ, la reĝo de la Filiŝtoj, rigardis tra la fenestro, kaj vidis, ke Isaak amuziĝas kun sia edzino Rebeka. - Abimèlec, el rei dels filisteus, va mirar per la finestra i va veure que Isaac es divertia amb la seva dona.

Rebeca és l'esposa d'Isaac (el subjecte del verb amuziĝas), no d'Abimèlec (el subjecte del verb vidis). Si fos l'esposa d'Abimèlec, caldria dir lia edzino.
Mia avo diris, ke li tre amis sian patrinon. - El meu avi deia que ell estimava molt la seva mare.

Sian representa el subjecte d'amis, li, que pot ser idèntic a mia avo, però que també pot ser un altre home.

Si no pot ser subjecte per ell sol. Tampoc no es pot fer servir la paraula si com a subjecte d'una oració subordinada, ni com una part del subjecte d'una subordinada, amb l'objectiu que si representi el subjecte de l'oració principal. No és possible: Karlo diris, ke si venos morgaŭ. Ni: Karlo diris, ke sia frato venos morgaŭ. Si En una subordinada sempre representa el subjecte de la subordinada mateixa. S'ha de dir: Karlo diris, ke li venos... / ke lia frato venos... Tampoc no és possible: Ŝi sentis, ke pluvas sur sin. S'ha de dir: Ŝi sentis, ke pluvas sur ŝin.

Un participi amb terminació -A és com una subordinada:

Li ekvidis la anĝelon de la Eternulo, starantan sur la vojo kun elingigita glavo en sia mano. - Ell va veure l'àngel de Jahvè dret sobre el camí amb una espasa desembeinada a la mà.

L'àngel estava dret amb una espasa a la mà.
Karlo promenis kun virino vestita per sia plej bela vesto. - Karlo passejava amb una dona vestida amb la seva roba més bonica.

Ella estava vestida amb la seva roba més bonica.

També les expressions comparatives introduïdes per kiel o ol són com oracions subordinades. Si a dins d'una expressió comparativa ha de representar el subjecte del verb sobreentès:

Ŝi amas lin kiel sin mem. - Ella l'estima a ell com a si mateixa.

Ella l'estima a ell en el mateix grau en què s'estima a ella mateixa.
Ŝi estas tiel saĝa kiel ŝia fratino. - Ella és tan assenyada com la seva germana.

També la seva germana és assenyada.
Li punis ilin same kiel siajn fratojn. - Els va castigar igual que als seus germans.

Ell va castigar també els seus germans.
Ŝi amas lin pli ol sin mem. - Ella l'estima a ell més que no a si mateixa.

L'estima més a ell que no s'estima a si mateixa.
Li estas pli aĝa ol lia frato. - Ell té més edat que el seu germà.

El seu germà té edat (però menys).

Un epítet complex postposat o un complement del nom pot ser considerat com una oració subordinada amb un verb sobreentès. Aleshores si pot representar el subjecte del verb sobreentès. Aquest subjecte sempre és idèntic al substantiu anterior. Sobre aquesta mena d'oracions no hi ha unitat d'ús:

Ili vizitis muzeon faman pro siaj belaj pentraĵoj. = ...muzeon, kiu estas fama pro siaj belaj pentraĵoj. - Van visitar un museu famós per les seves belles pintures. = ...un museu, que era famós per les seves belles piintures.

Les pintures pertanyen al museu.
Picasso vizitis muzeon faman pro liaj pentraĵoj. = ...muzeon, kiu estas fama pro liaj pentraĵoj. - Picasso va visitar un museu famós per les seves pintures. = ...un museu, que era famós per les seves pintures.

Les pintures eren de Picasso.
Ŝi vidis soldaton kun sia pafilo en la mano. = ...soldaton, kiu staris kun sia pafilo en la mano. - Ella va veure un soldat amb la seva arma a la mà. = un soldat que portava la seva pròpia arma a la mà.

Infinitiu

Si hom fa servir si amb un verb en infinitiu, si representa el subjecte semàntic de l'inifinitiu. En la majoria dels casos aquest subjecte semàntic és el mateix que el subjecte del predicat, però no sempre:

Ĉiu homo devas zorgi pri si mem. - Cadascú s'ha de preocupar de si mateix.

Si representa el subjecte del verb zorgi. És el mateix que el subjecte del verb devas.
La sinjoro ordonis al la servisto vesti sin. - El senyor va ordenar al criat que es vestís.

El subjecte semàntic del verb vesti és la servisto. Sin representa el criat (servisto).
La sinjoro ordonis al la servisto vesti lin. - El senyor va ordenar al criat vestir-lo.

El criat no havia de servir-se a si mateix, sinó a un altre home, probablement el senyor.

Si el subjecte sempantic de l'infinitiu no apareix a l'oració, i no és gens rellevant, hom deixa que si representi el subjecte del predicat:

La reĝo sendis voki sian kuraciston. - El rei va fer cridar el seu metge.

El subjecte semàntic de voki (cridar) no apareix a l'oració, i és irrellevant. Sia per aquest motiu pot representar el rei. Hom considera la formulació sendis voki com un verb amb un únic subjecte, el rei.
La reĝo sendis la serviston voki lian kuraciston. - El rei va enviar el servent a cridar el seu metge.

Aquí el subjecte de voki, el criat, hi és. Si hom digués sian kuraciston, el servent hauria de cridar el seu propi metge, no el del rei.

Substantiu d'acció

Si un substantiu és clarament d'acció i el seu subjecte significatiu està present,sinormalment ha de representar aquest subjecte. No obstant, les regles no són fixes:

Petro pacience aŭskultis la plendadon de Karlo pri ĉiuj siaj problemoj. - En Pere va escoltar pacientment les queixes del Carles per tots els seus problemes.

En carles es va queixar per tots els seus problemes. Els problemes són d'en Carles (el subjecte significatiu de plendado, no d'en Pere (el subjecte de aŭskultis).

Quan sia es troba davant d'un substantiu d'acció, com a qualificatiu, sempre representa el subjecte del predicat:

Karlo rakontis al Eva pri sia vojaĝo al Azio. - En Carles li va explicar a l'Eva el seu viatge a Àsia.

En Carles va viatjar a Àsia
Karlo demandis al Eva pri ŝia vojaĝo al Eŭropo. - En Carles li va preguntar a l'Eva sobre el seu viatge a Europa.

L'Eva va viatjar a Europa

Si(a) en expressions fixes

En algunes expressions fixes si(a) no obeeix les regles ordinàries:

siatempe = "en aquell temps, al moment convenient". Quan siatempe té aquest significat especial, hom diu sempre siatempe independentment del subjecte: Mi volis siatempe proponi regulon. (En el seu moment vaig voler proposar una norma.) Tiam mi donos al via lando pluvon siatempe. (Aleshores ho donaré pluja al teu país en el seu moment.)
Substantiu + en si = "...tal com és". Quan es tracta d'aquest significat especial, hom fa servir si fins i tot si la cosa en qüestió no és el subjecte: Se oni rigardas la aferon en si, oni vidas... = Si hom mira la cosa tal com és...