13 Correlatius / Gramàtica

En Esperanto hi ha 45 mots, anomenats tabelvortoj (o correlatius), perquè es poden ordenar en una taula per formes i significats.

Es pot dir que cada correlatiu és format per un element inicial i un de final, i tanmateix cal no prendre els correlatius per mots composts. Les parts que conformen els correlatius fan un sistema independent i tancat, i convé no barrejar-los amb els elements lèxics ordinaris de la llengua.

Començament

KI-: interrogatiu, relatiu, exclamació
TI-: demostratiu
I-: indefinit
ĈI-: mot totalitzador
NENI-: mot negatiu

Terminacions

-U: individu, element individual
-O: cosa
-A: tret, característica
-ES: possessió (objecte o subjecte)
-E: lloc
-AM: temps, ocasió
-AL: causa
-EL: manera, grau
-OM: quantitat (grau emfàtic)

Alguns acabaments de correlatius s'assemblen als finals ordinaris, però els significats són diferents:

La terminació O de substantiu i la terminació O de correlatiu tenen gairebé el mateix significat, però els correlatius amb O normalment no accepten l'afix de plural J.
El final U més habitual és la desinència verbal de volitiu/imperatiu, mentre que l'element de correlatiu U indica individu (o cosa concreta) – dues coses ben diferents.
El final d'adjectiu A és generalment un final descriptiu. Normalment indica qualitat, tipus, però també pot indicar pertinença, relació, individuació, etc. L'element de correlatiu A indica només qualitat i espècie.
El final E d'adverbi pot referir-se a mode, temps, lloc, mesura, ocasió i a algunes altres idees. El final de correlatiu E sempre es refereix únicament a lloc.

Mots amb KI-

Els correlatius amb KI es fan servir sobretot com a interrogatius i com a relatius, però també com a exclamatius:

Kio estas tio? - Què és això?

Kio interrogatiu
Kiu kuraĝas rajdi sur leono? - Qui gosa cavalcar un lleó?

Kiu interrogatiu.
Kiel vi fartas? - Com estàs?

Kiel interrogatiu.
Fremdulo, diru, kiu kaj el kie vi estas. - Estranger, digues qui ets i d'on .

Kiu i kie interrogatius
La fera bastono, kiu kuŝis en la forno, estas nun brule varmega. - La barra de ferro, que era dins el forn, ara és calenta que crema.

Kiu relatiu.
Kiam mi venis al li, li dormis. - Quan vaig ser al costat d'ell, ja dormia.

Kiam relatiu.
Li estas tiu, kies monon vi prenis. - Ell és aquell de qui vas prendre els diners.

Kies relatiu.
Kia granda brulo! - Quin gran incendi!

Kia exclamatiu.
Fi, kiel abomene! - Oh, quin horror!

Kiel exclamatiu.
Kion mi vidas! - Que veig!

Kio exclamatiu (i interrogatiu).

La partícula ajn

La partícula adverbial ajn indica de forma emfàtica indiferència o indefinició. Ajn s'usa principalment junt amb les paraules correlatives que comencen per KI, però també per I i per ĈI, alguna vegada també per NENI. Ajn s'escriu sempre després del mot correlatiu corresponent.

Mi kondukos vin al ŝi, kie ajn ŝi estos trovebla! - Et portaré fins ella, sigui on sigui on es trobi!

No importa el lloc on es trobi.
Kiu ajn ŝi estos, mi deziras al ŝi feliĉon! - Sigui qui sigui ella, li desitjo felicitat!

No importa qui serà ella.
Mi donis solenan promeson, ke mi silentos, ĝis mi revenos, kiam ajn tio ĉi fariĝos. - Vaig prometre solemnement que no diria res, fins que tornés, sigui quan sigui que això passi.
Ĉiam ajn vi estas bonvena ĉe mi. - Tu en qualsevol moment ets benvingut a casa meva.

Vine quan vulguis.
Kial ŝi forlasis tiun lokon, en kiu ŝi havis ian ajn eblon, por ion ajn laborenspezi? - Per què va deixar (ella) aquell lloc, on tenia alguna possibilitat de guanyar un sou?

Sense aquell lloc no hi ha cap possibilitat.
Nenion ajn mi diros. - No diré res de res.

Absolutament res.

Davant de ajn Zamenhof, per influència de les llengües nacionals, alguna vegada va usar un mot relatiu amb KI, quan hauria estat més lògic usar-hi un mot amb ĈI o amb I. Si no cal introduir una subordinada, aleshores els mots amb ĈI o amb I són preferibles. Mi konsentas akcepti kian ajn pagon (Consento a rebre qualsevol tipus de pagament). Millor: ...ĉian ajn pagon aŭ ...ian ajn pagon.

Mots amb TI-

Els correlatius amb TI són demostratius. Sovint es refereixen a alguna cosa dita o que s'ha de dir. També poden referir-se a alguna cosa vista, sentida (o similar) directament:

Mi volas, ke tio, kion mi diris, estu vera. - Vull que això que dic sigui veritat.

Tio es refereix a una cosa ja dita.
Tio estas mia hejmo. - Allò és casa meva.

Tio es refereix a una cosa vista (potser assenyalant-la amb el dit al mateix temps).
Li estas tiel dika, ke li ne povas trairi tra nia mallarĝa pordo. - Està tan gras que no passa per la nostra porta(, que és) estreta.

Tiel es refereix a la frase amb ke que ve a continuació.
Kio estas, kio vin tiel afliktas? - Que és això, que tant t'afligeix?

Tiel es refereix a una cosa vista o sentida.
Ŝi estis en tiu momento tre bela. - En aquell moment ella era molt maca.

Tiu indica un moment esmentat abans
Tiu ĉi malfreŝa pano estas malmola, kiel ŝtono. - Aquest pa passat és fort com una pedra.

Tiu indica una cosa present (el pa passat).

El mot ĉi

Als correlatius amb TI s'afegeix el mot ĉi, que indica proximitat al parlant. Ĉi pot apareixer davant o darrere el correlatiu. Ĉi no pot portar terminació. Un mot amb TI sempre indica alguna cosa no del tot pròxima al parlant. Mot amb TI + ĉi indica alguna cosa pròxima al parlant:

tie = en aquell lloc → tie ĉi, ĉi tie = en aquest lloc a prop meu
tiu domo (lluny de mi) → tiu ĉi domo, ĉi tiu domo (a prop meu)
tio = aquella cosa (lluny de mi) → tio ĉi, ĉi tio = aquesta cosa
tiel = d'aquella manera → tiel ĉi, ĉi tiel = d'aquesta manera (que mostro)

Ĉi tiam o tiam ĉi a la pràctica no s'usa. En lloc seu s'usa nun (ara).

Ĉi és un mot independent. No hi useu guionet. No escriviu: ĉi-tiu, tiu-ĉi, ĉi-tie, tie-ĉi, ĉio-ĉi etc. Escriviu: ĉi tiu, tiu ĉi, ĉi tie, tie ĉi, ĉio ĉi etc.

Però sovint es construeix un adjectiu o un adverbi a partir d'un sintagma que inclou el mot ĉi. Aleshores l'expressió sencera es converteix en un sol mot. Normalment el mot amb TI desapareix. Per claredat sovint es posa un guionet després de ĉi: ĉi tie → ĉi-tiea, en tiu ĉi nokto → ĉi-nokte, sur ĉi tiu flanko → ĉi-flanke, la somero de tiu ĉi jaro → la ĉi-jara somero

Mots amb I-

Els correlatius amb I representen coses imprecises o desconegudes:

Ŝi ricevis ion por manĝi kaj por trinki. - Va rebre alguna cosa per menjar i beure.

Hom no diu què va rebre ella.
Venis iuj personoj, kiujn mi ne konas. - Van venir unes persones que no conec.

Hom no sap qui eren les persones..
Ili iam revenos. - Algun dia tornaran.

El punt en el temps és desconegut.
Hodiaŭ estas ies tago de naskiĝo. - Avui és l'aniversari del naixement d'algú.

Hom no diu de qui és l'aniversari.

Mots amb ĈI-

Els correlatius amb ĈI tenen significats molt amplis:

Li faris ĉion per la dek fingroj de siaj manoj. - Ho va fer tot amb els deu dits de les seves mans.

Ĉio expressa la totalitat de les coses que ell va fer.
Ĉiu homo amas sin mem. - Cada persona s'estima a si mateixa.

No existeix cap persona per a la qual això no és vàlid.
Tiuj ĉi du amikoj promenas ĉiam duope. - Aquests dos amics sempre passegen en parella.

Ĉiam expressa que no existeix cap ocasió en què ells no passegin en parella.
Ĉie regis ĝojo. - A tot arreu dominava l'alegria.

No existia cap lloc on no dominés l'alegria.

En algunes ocasions hom fa servir la partícula ĉi davant o darrere dels correlatius amb ĈI: ĉio = totes les coses → ĉio ĉi, ĉi ĉio = totes aquestes coses, tot això.

Mots amb NENI-

Els correlatius amb NENI tenen un significat negatiu:

La tempon venontan neniu ankoraŭ konas. - El futur encara ningú no el coneix.

Neniu expressa que no existeix cap persona que conegui el futur.
Mi neniel povas kompreni, kion vi parolas. - No puc comprendre de cap manera què dius.

Neniel indica que no hi ha cap manera en què jo et pugui comprendre.
Kiam mi ien veturas, mi neniam prenas kun mi multon da pakaĵo. - Quan vaig a algun lloc, mai no me'n porto gaire equipatge.

Neniam expressa que no hi ha cap vegada que jo porti gaire equipatge al viatge.

Un mot amb NENI- basta per a negar tota la frase.

Correlatius amb U

kiu: Pregunta sobre la identitat d'una o diverses persones o coses o fets coneguts (qui, quin, quina, el qual, la qual). En plural "kiuj" (quins, quines, els quals, les quals).
tiu: Indica una determinada persona, cosa o fet d'entre diversos de coneguts (aquell, aquella, aquest, aquesta). En plural "tiuj" (aquells, aquelles, aquests, aquestes).
iu: Indica una persona o cosa, o un fet individual no conegut o no definible (algú, algun, alguna). En plural "iuj" (alguns, algunes).
ĉiu: Indica d'un en un i sense excepció els individus d'un conjunt de persones, coses o fets (cada, cadascú, cadascun, cadascuna). En plural "ĉiuj" (tots, totes, tothom).
neniu: Nega l'element d'un grup de persones, coses o fets (ningú, cap).

Els mots amb U indiquen individualitat i identitat. Són els més bàsics de tots els correlatius.

Els correlatius amb U poden acceptar la terminació N i la terminació J. Amb la terminació J indiquen uns quants éssers individuals, ja siguin persones, objectes o afers.

Els correlatius amb U són determinants. Per això no es pot fer servir l'article la juntament amb aquests correlatius.

Els correlatius amb U normalment determinen el substantiu, encara que sovint el substantiu s'ha de sobreentendre. Si no hi ha res més en el context, cal suposar que es tracta del mot "persona/es".

Kiu libro estas via? → Kiu estas via? - Quin llibre és el teu? → Quin és el teu?
Tiu seĝo ŝajnas bona. → Tiu ŝajnas bona. - Aquesta cadira pareix bona. → Aquesta pareix bona
Ĉiu homo devas pensi mem. → Ĉiu devas pensi mem. - Cada persona ha de pensar per ella mateixa. → Cadascú ha de pensar per si mateix.
Kiu persono venis? → Kiu venis? - Quina persona ha vingut? → Qui ha vingut?
Ĉu estas iu [persono] en la kuirejo? — Jes, Paŭlo estas tie. - Que hi ha ningú [cap persona] dins la cuina? — Sí, hi ha en Paŭlo.
Jen kelkaj bonaj libroj. Kiun [libron] vi volas legi? — Mi volas tiun [libron]. - Vet aquí alguns llibres bons. Quin [llibre] vols llegir? — Vull aquell [llibre].
Ĉu vi havas krajonon? — Neniun [krajonon] mi havas. - Que tens un llapis? — No en tinc cap [No tinc cap llapis]

Ĉiu(j) és sempre plural per sentit, però tanmateix es distingeix entre ĉiu singular i ĉiu plural.

Es fa servir ĉiu ("cada") si es consideren els individus per separat.
Es fa servir ĉiuj ("tot(e)s") si es pren el grup en conjunt.

De vegades aquesta diferència no és important. Altres vegades, però, la diferència pot ser gran:

Por ĉiu tago mi ricevas kvin eŭrojn. = Por ĉiu aparta tago... - Jo reb cinc euros per (cada) dia = Per cada dia per separat
Ĉiu amas ordinare personon, kiu estas simila al li. = Ĉiu aparta homo amas... - En general tothom estima alguna persona que se li assembla. = Cada persona per separat estima...
Kvinope ili sin ĵetis sur min, sed mi venkis ĉiujn kvin atakantojn. = ...mi venkis la tutan grupon. - Ells cinc se'm van llançar a sobre, però jo vaig vèncer tots cinc atacants = ...vaig vèncer tot el grup.

Aquí la J és necessària perquè s'ha esmentat el número cinc. Alternativament es podria dir: ...mi venkis ĉiun el la kvin atakantoj. Però aleshores ja no parlem d'una baralla contra tot un grup, sinó de cinc baralles més o menys independents.
Post la kurado ĉiuj estis terure lacaj. - Després de la cursa tots estaven terriblement cansats.

Parlem de tot el grup de corredors. També hi escau: ...ĉiu estis terure laca. (tothom estava terriblement cansat).
El ĉiuj miaj infanoj Ernesto estas la plej juna. = El la tuta grupo de miaj infanoj... - De tots els meus fills Ernesto és el més jove.
Nun mi legas, vi legas kaj li legas; ni ĉiuj legas. - Ara llegeixo, tu llegeixes, ell llegeix; tots llegim.

Ni és una paraula plural. Per això ĉiuj necessita la terminació J.

Quan neniu apareix tot sol normalment no duu J final:

La tempon venontan neniu ankoraŭ konas. Neniu = neniu persono. - El futur no el coneix ningú. Neniu (ningú) = cap persona.
Mi konas neniun en tiu ĉi urbo. - No conec ningú en aquesta ciutat.

També amb un substantiu al darrere s'usa normalment neniu sense J:

Ŝi ne vidis eĉ la ĉielon, ĉar ĝi estis kovrita de nuboj kaj neniu stelo en ĝi brilis. - Ni tan sols no va veure el sol perquè era cobert de núvols i no hi brillava cap estel.

Tanmateix es pot fer servir neniuj quan es tracta de contrastar amb la idea de "més d'un", però això normalment només es fa davant de substantiu:

Ĉe la fenestro restis plu neniuj floroj. - A la finestra no hi va quedar cap flor.

Abans hi havia moltes flors.

Correlatius amb O

kio: "quina cosa" (què)
tio: "aquella/aquesta cosa" (allò, això)
io: "alguna cosa" (quelcom).
ĉio: "tota cosa" (tot).
nenio: "cap cosa, cap mena de cosa" (res).

Els correlatius amb O indiquen una cosa que no es pot anomenar clarament amb un adjectiu. Aquí el mot general "cosa" s'usa com a explicació, però el significat és més general. Els correlatius amb O s'usen també per referir-se a una frase sencera.

Els correlatius amb O poden dur terminació N, però normalment no duen terminació J perquè es refereixen a un tot en general.

Els adjectius que acompanyen un correlatiu amb O s'hi situen al darrere: io bona, kion novan, ĉio grava i similars.

Els correlatius amb O són parts de l'oració independents. No poden descriure substantius. Corresponen a mots amb U + cosa

Kio estas tio? = Kiu afero estas tiu afero? - Què és allò?= Quina cosa és aquella cosa?
Tio estas speco de meblo. = Tiu afero estas speco de meblo. - Això és un tipus de moble.= Aquesta cosa és un tipus de moble.
Ĉio restis kiel antaŭe. = Ĉiu afero restis kiel antaŭe. - Tot va quedar com abans.= Totes les coses van quedar com abans.
Kion bonan vi trovis tie? = Kiujn bonajn aferojn vi trovis tie? - Què hi has trobat de bo? = Quina cosa bona hi has trobat?
Nenion interesan mi trovis. = Neniun interesan aferon mi trovis. - No hi he trobat res d'interessant. = No hi he trobat cap cosa interessant.

De vegades hi ha dubtes entre tio i ĝi. En general es fa servir tio per a alguna cosa indefinida, que no es pot o no es vol esmentar amb un substantiu concret. Sempre s'usa tio per referir-se a allò que s'expressa amb una frase sencera. Es fa servir ĝi per a alguna cosa definida, que ja ha estat expressada amb un substantiu, i que es podria indicar amb el mateix substantiu amb la o un altre determinant:

Ŝi rakontis belan fabelon. Tio estis tre amuza. - Ens ha contat un conte maco. Això és molt entretingut.

És entretingut, que ens hagi contat un conte maco. Tio es refereix a tota la frase anterior.
Ŝi rakontis belan fabelon. Ĝi estis tre amuza. - Ens ha contat un conte maco. És molt entretingut.

Entretingut era el conte. Ĝi es refereix a la part de l'oració la (bela) fabelo.

Correlatius amb A

kia: "de quin tipus, classe o mena; que conté quina característica" (quina mena, de quina mena, quina mena de). En plural "kiaj" (quines menes, de quines menes, quines menes de).
tia: "d'aquest tipus, classe o mena; que conté aquesta característica" (així, tal, aquesta mena, d'aquesta mena, aquesta mena de). En plural "tiaj" (aquestes menes, d'aquestes menes, aquestes menes de).
ia: "d'algun tipus, classe o mena; que conté alguna característica" (d'alguna mena, alguna mena de). En plural "iaj" (d'algunes menes, algunes menes de).
ĉia: "de tot tipus, classe o mena; que conté totes les característiques" (tota mena, de tota mena, tota mena de). En plural "ĉiaj" (de totes les menes, totes les menes de).
nenia: "de cap tipus, classe o mena; que no conté cap característica" (de cap mena, cap mena de).

Els correlatius amb A actuen com a adjectius. Afegeixen J final i N final d'acord amb les mateixes regles que els adjectius. Però els correlatius amb A sempre es refereixen a característiques i tipus, mentre que els adjectius pròpiament dits (amb A- final de debò) poden tenir significats molt variats.

Els correlatius amb A són difiniloj. Per això no se'n fan servir per acompanyar-los.

Kia li estas? Ĉu li estas maljuna aŭ juna? - Com és ell? És vell o jove?
Kian aĝon vi havas? - Quina edat tens?
Kia estas via nomo? - Com et dius? (Com és el teu nom?)

O: Kiu [el ĉiuj nomoj] estas via nomo? Aŭ pli ofte: Kio estas via nomo? Zamenhof usava també Kiel estas via nomo? Plej ofte oni tamen diras: Kiel vi nomiĝas?
Be! li staris senhelpe, tian respondon li ne atendis. - Uf! Va quedar desarmat, no esperava una resposta com aquella.
Estis tia ventego, ke la tegoloj deflugis de la tegmentoj. - Hi ha una tal ventada que les teules s'envolen de la teulada.
Restu ĉiam tia, kia vi estas! - Resta sempre així com ets!

Tia es relaciona amb el sintagma amb kia que ve després. Si després de kia no apareix una frase sencera (amb predicat), sinó només una part de la frase, aleshores no es fa servir kia, sinó el comparatiu kiel: Li ne estas tiel mi. ("Ell no és com jo").
Mi ne volis trinki la vinon, ĉar ĝi enhavis en si ian suspektan malklaraĵon. - No vull beure el vi perquè hi ha alguna cosa tèrbola.
Maldiligenteco estas la radiko de ĉia malbono. - La desídia és l'arrel de tot mal.
Nenia konstruo povas esti sen bruo. - No es pot construir sense soroll.

Els correlatius amb A expressen qualitat o tipus, mentre que els correlatius amb U indiquen identitat. Amb kia/kiu i tia/tiu la diferència normalment és clara. Amb ia/iu, ĉia/ĉiu i nenia/neniu de vegades només hi ha una petita diferència:

Kia homo li estas? - Quina classe de persona és?

Es demanen les característiques de la persona.
Kiu homo li estas? - Quina persona és?

Es demana, per exemple, el nom de la persona per a saber-ne la identitat.
Tia opinio estas tute erara. - Aquesta opinió és del tot equivocada.

Totes les opinions d'aquest tipus estan equivocades.
Tiu opinio estas tute erara. - Aquesta opinió està del tot equivocada.

L'opinió discutida està equivocada. Altres opinions semblants potser són correctes.
Ni devas enloĝiĝi en ia hotelo. = ...en hotelo de iu el la diversaj specoj de hoteloj. - Ens hem d'allotjar en algun tipus d'hotel. = ... en un hotel d'entre els diversos tipus que n'hi ha.
Ni devas enloĝiĝi en iu hotelo. = ...en iu el la diversaj individuaj hoteloj, kiuj troviĝas ĉi tie. - Ens hem d'allotjar en algun hotel. = ...en algun hotel dels que hi ha aquí.

En general normalment es deixa iu en aquesta frase.

Correlatius amb ES

kies: "(el/la/els/les)... de qui"
ties: "(el/la/els/les)... d'aquella persona"
ies: "(el/la/els/les)...d'algú"
ĉies: "(el/la/els/les)... de tothom"
nenies: "(el/la/els/les)... de ningú"

Ela mots amb ES, que acompanyen el substantiu, aporten un significat definit. Els mots amb ES són difiniloj – igual que els possessius – i no admeten la. En canvi, si es substitueix un mot ES per una expressió amb de, aleshores normalment cal afegir-hi la.

Igual que els possessius, els mots amb ES precedeixen el substantiu, mentre que les expressions equivalents amb de s'hi situen darrere: ties libro = la libro de tiu (persono).

Els mots amb ES no admeten la terminació J ni la terminació N:

Kies filino vi estas? - De qui ets filla?
Mi efektive ne scias, kies kulpo ĝi estas. - Efectivament no sé de qui és culpa.
Ili ekvidis virinon, kies vizaĝon ili en la krepusko ne rekonis. - Van veure una dona, la cara de la qual no reconegueren dins el crepuscle.
Kies gasto mi estas, ties feston mi festas. - De qui sóc convidat, d'aquell celebro la festa.

Ties no s'usa gaire. Normalment es prefereixen els possessius (lia, ŝia, ĝia aŭ ilia).
La infano ludis kun sia pupo, kiam subite ties kapo frakasiĝis. - L'infant jugava amb la seva nina, quan de cop se li va trencar el cap (= el cap d'aquesta es va trencar)

Ties es refereix al cap de la nina. Si fos el cap de l'infant diríem ĝia kapo.
Kiu ĝojas pri ies malfeliĉo, tiu ne restos sen puno. = ...pri la malfeliĉo de iu persono... - Qui gaudeix del mal d'altri, aquest no queda sense càstig. = ...del mal d'una altra persona...

Ies s'usa normalment només per a una persona desconeguda (ni per a una cosa, ni per a diverses, ni per a diverses persones).
Tio estis la koro de riĉa fama viro, kies nomo estis sur ĉies lipoj. = ...sur la lipoj de ĉiuj personoj. - Això és el cor d'un famós ric, el nom del qual és en llavis de tothom. = ...en llavis de totes les persones.

Ĉies normalment s'usa per a persones, no per a coses.
Memoru, ke Esperanto estas nenies propraĵo. - Recordeu que l'Esperanto no és propietat de ningú.

Nenies sol usar-se només per a persones, no per a coses.

Correlatius amb E

kie: "a quin lloc" (on)
tie: "en aquell/aquest lloc" (allà, aquí).
ie: "en algun lloc"
ĉie: "en tot lloc" (pertot, arreu, a tot arreu, per tot arreu).
nenie: "a cap lloc" (enlloc)

Els correlatius amb E no poden afegir la terminació J, però poden afegir N per a indicar direcció:

kien: "cap a quin lloc, en quina direcció"
tien: "cap a aquell lloc, en aquella direcció"
ien: "cap a algun lloc, en alguna direcció"
ĉien: "cap a tot lloc, en tota direcció"
nenien: "cap a enlloc, en cap direcció"

Kie estas la libro kaj la krajono? - On són el llibre i el llapis?
Mi montris al la infano, kie kuŝas ĝia pupo. - He mostrat al nen on és la seva nina.
Sonorado al li venas, sed de kie — li ne komprenas. - Li arriba un ressò, però d'on — no ho comprèn.
Mi volis resti tie, kie mi estis. - Vull quedar aquí on sóc.
Se li scius, ke mi estas tie ĉi, li tuj venus al mi. - Si ell sabés que sóc aquí vindria tot d'una cap a mi.
Ĉu vi loĝas ie? = Ĉu vi loĝas en iu loko? - Vius enlloc? = Vius a cap lloc? = Vius en algun lloc?
Malsaĝulo ĉie sian nomon skribas. - El beneit escriu el seu nom pertot arreu.
Pli bela reĝidino ol ŝi troviĝis nenie en la mondo. - No hi havia enlloc del món una infanta més formosa que ella.
Kien vi iras? — Mi iras en la ĝardenon. - ¿On vas? — Vaig al jardí.
Rigardu tien ĉi. - Mira aquí.
Mi nenien plu iros hodiaŭ. - Avui no aniré enlloc més.

Correlatius amb AM

kiam: "en quin temps, en quina ocasió" (quan).
tiam: "en aquell temps, en aquella ocasió" (aleshores, llavors).
iam: "en algun temps, en alguna ocasió" (alguna vegada, una vegada) ("mai" en oracions no negatives).
ĉiam: "en tot temps, en tota ocasió" (sempre, tostemps, tothora).
neniam: "en cap temps, en cap ocasió" (mai).

Els mots amb AM no admeten la terminació J ni la terminació N"

Sed kiam tio okazis? - Però quan va passar allò?

Si la pregunta és sobre l'hora, aleshores no es fa servir kiam, sinó l'interrogatiu ordinal kioma.
Li skribis al mi, ke li intencas ĝin eldoni, sed li ne skribis ankoraŭ kiam li ĝin eldonos. - M'ha escrit que té intenció de publicar-ho, però no ha escrit encara quan ho publicarà.
En unu tago, kiam ŝi estis apud tiu fonto, venis al ŝi malriĉa virino. - Un dia, quan ella era al costat d'aquella font, se li va acostar una dona pobra.
Tubeto, en kiun oni metas cigaron, kiam oni ĝin fumas, estas cigaringo. - El tub en el qual es fica un cigar, quan hom el fuma, és un broquet.
De kiam vi loĝas ĉi tie? - Des de quan vius aquí?
Li vekiĝis nur tiam, kiam la suno leviĝis. - Només es despertava aleshores, quan sortia el sol.
Ŝajnas al mi, ke ĉi tiun vizaĝon mi jam iam vidis. - Em sembla que aquesta cara ja l'he vista algun cop.
Ŝi estis ja la plej bela knabino, kiun li iam vidis. - Ella era la noia més maca que ell hagués vist mai.

Iam designa qualsevol temps passat.
Oni diras, ke la vero ĉiam venkas. - Diuen que la veritat sempre guanya.
Bona koro neniam fariĝas fiera. - Un bon cor no torna mai orgullós.
La maljunulo fermos por ĉiam siajn okulojn. - El vell va aclucar els ulls per a sempre.

L'expressió por ĉiam indica que les conseqüències sempre romandran. El fet de tancar els ulls és només momentani, però la conseqüència, el fet que els ulls estiguin tancats, serà eterna.

Correlatius amb AL

kial: "per quina causa, per quin motiu, per quina raó" (perquè).
tial: "per aquesta causa, per aquest motiu, per aquesta raó" (per això, per tant).
ial: "per alguna causa, per algun motiu, per alguna raó"
ĉial: "per tota causa, per tots els motius, per totes les raons" (per tot, per tot això).
nenial: "per cap causa, per cap motiu, per cap raó" (per res).

Els correlatius amb AL no poden rebre ni la terminació J ni la terminació N.

Kial vi ploras? - ¿Per què plores?
Mi komprenas, kial vi faris tion. - Comprenc per què ho vas fer.
Hodiaŭ estas bela frosta vetero, tial mi prenos miajn glitilojn kaj iros gliti. - Avui fa un bonic temps de fred, per això agafaré els patins i aniré a patinar.

Observeu la diferència entre tial i ĉar. Tial expressa la causa, en canvi ĉar introdueix la subordinada que expressa la causa: Agafaré els patins i aniré a patinar, perquè avui fa un bonic temps de fred.
Mi vin ial ankoraŭ ne konas. - Per alguna causa encara no et conec.
Vi demandas, kial mi amas vin. Mi respondas: ĉial! - Tu preguntes per què t'estimo. Jo responc: per tots els motius!

La paraula nenial a la pràctica es fa servir molt poc, però quan es fa servir nega tota l'oració (igual que tots els correlatius amb NENI-):

Tian Regularon por nia Ligo mi nenial povus aprobi. = ...mi pro neniuj motivoj povus aprobi. - Aquest tipus de reglament per a la nostra Lliga no el podria aprovar mai. = ...jo per cap motiu ho podria aprovar.
Vi povus inciti lin kiom ajn. Li nenial kolerus. = ...li pro neniu kaŭzo kolerus. - El podries incitar tant com vulguis. De cap manera s'enfadaria. = ...per cap causa s'enfadaria.

Si es vol expressar un sentit positiu, s'ha de fer servir sen kaŭzo, senkaŭze, senmotive o similar: Ŝi ridis senkaŭze. = Ŝi ja ridis, sed sen motivo. (I tant que va riure, però sense motiu)

Mots correlatius en EL

kiel: "de quina manera o en quin grau" (com, com a, de quina manera).
tiel: "d'aquesta manera, de tal manera" (així) o "en aquest grau" (tan).
iel: "d'alguna manera o en algun grau"
ĉiel: "de tota manera" (de totes maneres, de totes les maneres).
neniel: "de cap manera"

Els mots amb EL són correlatius adverbials, que s'usen si no es refereixen a temps/ocasió (mots amb AM), lloc (mots amb E), causa (mots amb AL) o quantitat/nombre (mots amb OM). Els mots amb EL cobreixen més o menys tota la resta de significats que poden expressar els adverbis. Sobretot es tracta de grau i mode.

Els mots amb EL no admeten ni la terminació J ni la terminació N.

Kiel li aspektas? - Què pareix? (aprox. "Com sembla?)
Kiel vi fartas? - Com et trobes?
Rakontu al mi per malmulte da vortoj, kiel tio okazis. - Conta'm amb poques paraules com va passar.
Mi zorgas pri ŝi tiel, kiel mi zorgas pri mi mem. - La cuido de la manera com em cuido a mi mateix.
Kiel alta estas tiu turo? - Com és d'alta aquella torre?
Kiel longe tio ankoraŭ daŭros? - Quant durarà això encara?
Tiu ĉi malfreŝa pano estas malmola, kiel ŝtono. - Aquest pa passat és dur com una pedra.
Bojas hundido, ĉar tiel faras la hundo. - El quissó lladra perquè així ho fa el gos.
Ne faru tiel, faru tiel ĉi! - No facis allò, fes això! (No ho facis d'aquesta manera, fes-ho així)
Ili ambaŭ estis tiel malagrablaj kaj tiel fieraj, ke oni ne povis vivi kun ili. - Els dos eren tan desagradables i tan orgullosos, que no s'hi podia viure.
Mi estas tiel forta, kiel vi. - Sóc tan fort com tu.
Iel ni sukcesos. - D'alguna manera ens en sortirem.
Ili ĉiel helpis al mi. - Ells m'han ajudat de totes les maneres.
Mi neniel esperis sukceson. - Jo de cap manera no esperava sortir-me'n.

Mots correlatius en OM

kiom: "en quin nombre, en quina quantitat" (quant, quants, quantes, tant com)
tiom: "en tal nombre, en tanta quantitat" (tant)
iom: "no pas molt però tampoc poc" (una mica, un poc, un xic)
ĉiom: "tota la quantitat" (tot)
neniom: "cap nombre, (en) cap quantitat, (en) cap mesura" (gens)

Les paraules acabades en OM no poden rebre ni la terminació J ni la terminació N.

Kiom vi volas, ĉu du aŭ tri? = Kiel multajn vi volas... - Quants/es en vols, dos o tres? = Quina quantitat vols...
Ŝi pripensis, kiom kostos al ŝi la nokta restado. - (ella) Es va estar pensant quant li anava a costar passar-hi la nit.
Ho, kiom pli bona estas via amo, ol vino! - Ho, com és de millor el teu amor que el vi!
Kiom mi vidas, vi havas nur unu filon. = Laŭ tio, kion mi vidas, vi havas... - Pel que veig, només tens un fill.

Potser tens més fills, però no veig que en tinguis més.
Sendi 100 ekzemplerojn mi ne povis, ĉar mi nun tiom ne havas. - No podia enviar 100 exemplars, perquè no en tinc tants.
Mi havas tiom multe, ke mi ne bezonas ŝpari! - Tinc tant que no necessito estalviar!

Sovint les paraules kiom i tiom són utilitzades juntament amb multe (o multaj). Multe es pot elidir, però n'emfasitza el significat. També es pot dir kiel multe, tiel multe, però aleshores no hi ha èmfasi.
Ŝi aĉetis iom da butero. = ...kvanton da butero ne tre grandan sed tamen konsiderindan. - Ella va comprar una certa quantitat de mantega. = ...una quantitat de mantega no gaire gran però tanmateix considerable.

Teòricament iom hauria de significar "en una quantitat indefinida", però a la pràctica sempre significa una quantitat petita. El seu significat fins i tot és efectivament més especial, això és: "no gaire, però suficient per a ser considerat, per a ser significant". No confongueu iom amb malmulte: Li faris iom da eraroj. (Ell va fer uns quants errors.) No eren gaires errors, però prous perquè rebi alguna crítica. Li faris malmulte da eraroj. (Ell va fer pocs errors.) Els errors són tan pocs que ell ha de ser elogiat.
Mi pensas, ke mi ĝin ankoraŭ iom memoras. = ...ne tre multe memoras, sed ankoraŭ ja memoras. - Penso que encara me'n recordo una mica. = ...no me'n recordo gaire, però certament encara en mantinc el record.
Tie supre estingiĝis la ruĝaj koloroj, dum la suno iom post iom malaperis. - Els colors rogencs del cel es van apagar mentre el sol de mica en mica desapareixia.

L'expressió iom post iom indica que un esdeveniment té lloc a través de molts canvis gairebé imperceptibles.
— Kiom da benzino vi volas? — Mi volas ĉiom, kiom vi havas. = ...Mi volas la tutan kvanton da benzino, kiun vi havas. - — ¿Quanta benzina vols? — En vull tanta com en tinguis. = ...vull tota la quantitat de benzina que tinguis.

Sovint el significat de ĉiom a la pràctica esdevé molt semblant al significat de ĉio, que hom acostuma a fer servir molt més sovint.
Sur la mezo de la strato estas multe da radoj kaj da ĉevalaj hufoj, sed da homoj piedirantaj estas malpli, preskaŭ neniom. - Al mig del carrer hi ha moltitud de rodes i ferradures de cavalls, però de vianants menys, gairebé gens.

Els correlatius amb OM tant es fan servir adverbialment com substantivament.

Normalment, a fi d'expressar gradació es fan servir els correlatius kiel i tiel. Però si es vol aconseguir un èmfasi fort, es poden fer servir els correlatius kiom i tiom: Ĝi estis tiom bela, ke mi svenis. (És tan bonic que em vaig desmaiar.) La Esperantistoj tute ne pretendas, ke ilia lingvo prezentas ion tiom perfektan, ke nenio pli alta jam povus ekzisti. (Els esperantistes no tenen cap pretensió que llur llengua presenta una cosa tan perfecta que ja no pot existir res que sigui més excels.)

¿Els mots amb el morfema ALI poden ser correlatius?

Moltes vegades hom ha proposat que s'afegeixi a la taula de correlatius l'element precedent *ALI* de manera que es creés la nova sèrie aliu, alio, alia, alies, alie, aliam, alial, aliel, aliom*. Algunes persones fins i tot ho practiquen fent servir principalment les paraules aliel i alies.

Des del punt de vista de l'esperanto oficial ALI és un lexema ordinari a partir del qual hom pot formar paraules mitjançant terminacions ordinàries.

alia = "no el mateix, diferent"
alio = "una altra cosa"
alie = "en una altra ocasió, d'una altra manera"
alii = "ser un altre, ser diferent" (es fa servir molt poc)

El fet de començar a utilitzar nous mots correlatius comportaria canvis dràstics per a la llengua. Vet aquí només uns quants exemples:

El mot habitual alie en la majoria dels casos significa "en una altra ocasió", però també pot significar "d'una altra manera". Però el mot correlatiu alie, en canvi, hauria de significar "en un altre lloc". Per tant, oracions com Ni devas alie agi (Hem de procedir d'una altra manera.) canviarien totalment de significat.

Alia en un esperanto normal no és un correlatiu, sinó un adjectiu ordinari que significa "d'una altra mena" o "amb una altra identitat". El nou correlatiu alia només significaria "d'una altra mena". Si existissin correlatius amb ALI no es podrien dir oracions com la alia ĉambro estas pli granda (que significa "l'altra habitació és més gran") sinó la aliu ĉambro estas pli granda. També s'hauria de dir ili amas unu la aliun en comptes de la forma normal ili amas unu la alian (s'estimen l'un a l'altre).

Sovint hom crea paraules compostes com de alia speco → alispeca. Però els usuaris dels correlatius ALI en canvi haurien de dir aliuspeca, perquè hom no pot eliminar la part posterior dels correlatius. Compareu amb: de tiu speco → tiuspeca (no: tispeca).

Encara ningú no ha practicat tota la sèrie de correlatius amb ALI d'una manera conseqüent. Existeix només un ús il·lògic i espontani de les formes aliel i alies, i ocasionalment de aliu. Uns usen parcialment un esperanto clàssic i parcialment una variant reformada. Quan diuen, per exemple, alie o alia no es pot saber si s'ha d'interpretar segons la llengua del Fundamento o segons la nova variant. Per sort la majoria encara fa servir la llengua seguint les regles i la lògica.

Per tant feu servir només el correlatius existents, i expresseu altres idees amb lexemes ordinaris segons les regles del Fundamento de l'esperanto.

Una reforma que cal evitar	Esperanto oficial
aliu	alia
alia	alia, alispeca, alieca
alies	de alia (persono), aliula
alie	aliloke
alien	aliloken
aliam	alifoje, aliokaze
alial	alikaŭze
aliel	alimaniere, alie
aliom	alikvante

Nota Es van proposar les "formes de compromís" aliio,aliiu,aliia,aliie,aliiel etc. (combinacions de l'arrel ALI amb mots de la taula correlativa en I). Aquestes paraules són conforme a la regla però, malauradament, no són gens adients en l'ús pràctic. captar la diferència entre aliie i alie, entre aliia i alia, etc. no és fàcil. No n'hi ha prou amb que les paraules tinguin una composició correcta. Han de funcionar en la comunicació a nivell pràctic.